1.9.10
Sugerencia enviada ath Consorcio d'Alimentos Tradicionales d'Asturias
Catagourmet
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
CONSORCIO D'ALIMENTOS TRADICIONALES D'ASTURIAS
Apreciados,
Como consumidor de bèth producto suyo me permito de hacerles ua sugerencia. Obsèrvi qu'en les envases como eth deth queso de Cabrales usan las lenguas castelhana, francesa y alemana.
Era gestión deth multilingüismo en las acciones comerciales s'un tèma de gran importancia, tanto pòur les marcos legales como pòur ua buena información ara clientela. Pero también pòur responsabilidad sociau dera empresa pare con sus distintos grupos d'interei, entre les cuales non sólo hay les clientes sino también era propia comunidad.
Creï que pòur respeto a su propia comunidad, sería oportuno qu'introdujeran era lengua asturiana. Es haría esta propuesta pare cualquier producto, pero siendo un producto artesanal y tradicionau aún está más justificado ya qu'incluso supone un refuerzo deth sentido de pertenencia ara comunidad, vinculándose a les elementos de marca qu'ustedes intentan comunicar.
Quien es hace esta propuesta non s'asturiano. Es escribo desde Cataluña y lo hago pare ayudarles como empresa en desarrollo d'ua de las dimensiones dera responsabilidad sociau (pòur supuesto, era RSE también se refiere a temas ambientales, laborales, etc, además de les comunitarios).
En veces, se s'alguien de fuera qu'es hace esta propuesta parece que non tiene eth caractèr localista que puede parecer s'era hace alguien "d'ostau". Como consumidor, me gustaría notar que su respeto empresariau pòur eth cliente empieza pòur les clientes más cercanos. D'otra manèra me puede parecer todo muy marquetiniano, muy poco sincero, sólo de cara a les turistas...
Propongo (incluso en productos pare eth mercado globau) incorporar siempre era lengua propia deth territorio de donde proviene. Se pueden dar varias soluciones que permitan combinar er usi de las lenguas de mayor alcance con un mensaje a menudo pionero y diferenciador sus eth valor dera diversidad y eth respeto ath conjunto de las lenguas dera planeta. Este sería un modelo equilibrado y sostenible de defensa de las identidades: avalorar y recomendar activamente que les productos qu'adquirimos lleven era lengua de donde an sido hechos permite superar era defensa dera propia lengua pare situarnos ena defensa d'un model oglobal de diversidad lingüistica.
Atentamente,
Josep Maria Canyelles
_Responsabilitat Global_
Etiquetes de comentaris:
[se], comunitat, lengua, territòris responsables
Es oraris a Llatinoamèrica / les horarios en Latinoamérica
[ca] Es oraris a Llatinoamèrica formen part deth tòpic e dera realitat. En aguest reportatge dera Vanguardia (25-03-2010) se i diboishe plan ben. E sense rigor orari no se pòden plantejar politiques de conciliació! Es empreses comprometudes aurien d'ajudar a modificar era cultura nacionau. Malauradament, a Catalonha no podem presentar-nos encara coma modèls de puntualitat ni molt menys coma expèrts en conciliació. Si bé demoram plan lluny deth modèl llatinoamericà, encara no auem artenherut un estàndard pro exigent pel que fa ara puntualitat. Es empreses que volguen trabalhar pera conciliació tanben an d'entrepréner aguesta luta pera melhora dera cultura nacionau pel que fa ara autoexigéncia en puntualitat!
[se] les horarios en Latinoamérica forman parte deth tópico y dera realidad. En este reportaje dera Vanguardia (25-03-2010) se dibuja muy bien. ¡ Y sin rigor horario non se pueden plantear políticas de conciliación! Las empresas comprometidas deberían ayudar a modificar era cultura nacionau. Desgraciadamente, en Cataluña non podemos presentarnos aún como modelos de puntualidad ne mucho menos como expertos en conciliación. Se bien quedamos muy lejos deth modelo latinoamericano, aún non hemos alcanzado un estándar suficientemente exigente en cuanto ara puntualidad. ¡ Las empresas que quieran trabajar pòur era conciliación también deben emprender esta lucha pòur era mejora dera cultura nacionau en cuanto ara autoexigencia en puntualidad!
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
[se] les horarios en Latinoamérica forman parte deth tópico y dera realidad. En este reportaje dera Vanguardia (25-03-2010) se dibuja muy bien. ¡ Y sin rigor horario non se pueden plantear políticas de conciliación! Las empresas comprometidas deberían ayudar a modificar era cultura nacionau. Desgraciadamente, en Cataluña non podemos presentarnos aún como modelos de puntualidad ne mucho menos como expertos en conciliación. Se bien quedamos muy lejos deth modelo latinoamericano, aún non hemos alcanzado un estándar suficientemente exigente en cuanto ara puntualidad. ¡ Las empresas que quieran trabajar pòur era conciliación también deben emprender esta lucha pòur era mejora dera cultura nacionau en cuanto ara autoexigencia en puntualidad!
Er América Latina está tan arraigada era impuntualidad queser puntual parece inapropiado. Son muchos les presidentes que an intentado, sin éxito, acabar con era.
Eth presidente Evo Moralesh a emprendido una batalha perdida. Pretende nada menos que les bolivianossean pun tuales. Antes que él, otros mandatarios deth continente como eth peruano Alan García yl os ecuatorianos Lucio Gutiérrez y Rafael Correa fracasaron en suintento de combatir era impuntualidad,una ep idemia qu'afecte atoda América Latina.
Eth reloj latino anda diferente. En un continent e donde sólo lostoros (donde haya corridas) comienzana era ora, está mau vis tosocialmente llegar pronto a u nacita. Tan inculcada está esa conduc taque, n'ocasiones, èster puntua laparece como inapropiado. Mantener a alguien esperando esuna forma d'expresar era jerarquía. Cuanto más nauta sea era posiciónque uno o cupe, mayor se laprobabilidad de que haga esperara otra persona. No fauta quien atribuye era impuntualidadaq ue non se tiene pris aen les climas tropicales, donde el ritmo de vida se menos estresante. Otros ven ua posible génesi sen era ascendencia: d'españolese italiano s se heredó eth cultivo de la sobremesa y era charla, y delindígena, lo ritmo dera naturaleza,lo contemplativo.Los latinoa mericano s admitenque era impuntualidad s'ua señal de era identidad nacionau, a l aque se le a llegado a dar eth gentiliciod e cada país: pòur ejemplo, hora dominicana, ora colombiana... [Contunhar leyendo ena Vanguardia: Ahorita nomás]
Etiquetes de comentaris:
[se], conciliació, llatinoamèrica, reflexions, territòris responsables
31.8.10
Era revista CONSUMIDOR entrevista Josep Maria Canyelles
Era revista CONSUMIDOR, editada per Consum Català-Associació Catalana de Consumidors, a entrevistat en sòn numero 7 (Junhsèga 2010) a Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Globau.
Era entrevista venguec especiaument motivada per article Nos respècten es marques? ath quau se hè referéncia.
Consum Catalan-Associacion Catalana de Consumidors ei ua associacion formada per sòcis a títol individuau e que respon a un triplen compromés: compromés damb eth país (era defensa des caracteristiques pròpries deth mercat catalan, dera pròpria produccion deth país e facilitar l'autoestime coma pòble e era projeccion exteriora dera nòsta produccion), compromés sociau (er encoratjament d'un consum etic e comprometut damb era responsabilitat sociau) e compromés ambientau (er encoratjament d'un consum sostenible e ambientaument respectuós).
Veigatz entrevista (2 fulls)
Webwww.consumcatala.cat
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Era entrevista venguec especiaument motivada per article Nos respècten es marques? ath quau se hè referéncia.
Consum Catalan-Associacion Catalana de Consumidors ei ua associacion formada per sòcis a títol individuau e que respon a un triplen compromés: compromés damb eth país (era defensa des caracteristiques pròpries deth mercat catalan, dera pròpria produccion deth país e facilitar l'autoestime coma pòble e era projeccion exteriora dera nòsta produccion), compromés sociau (er encoratjament d'un consum etic e comprometut damb era responsabilitat sociau) e compromés ambientau (er encoratjament d'un consum sostenible e ambientaument respectuós).
Veigatz entrevista (2 fulls)
Webwww.consumcatala.cat
Era iniciativa Kickstarter
Informacion aportada per David Ferré Gutiérrez, Eng. Tèc. Telecomunic.
[ca] Kickstarter, ua manèra d'obtier hons entàs teves idèes petites o granes.
Era union hè era fòrça, aqui ua wèb a on publiques era teva idèa e s'agrade te dan supòrt econòmicament...!!! Jo tostemps è dit que tot èster uman a aumens ua grana idèa ena sua vida, mès en gran part des casi era idèa s'esfuma e eth món jamès era arribe a conéisher pr'amor de multituds d'arrasons, des de temps dedicat ara familha a temps dedicat a tèmes laboraus. No Obstant A ixò, en plan de casi eth problèma ei simplement qu'alguien entene era nòsta vision e nos des hons de besonh per trèir ua idèa realitat, e entà aguesti casi, vos presenti aué kickstart.
Kickstarter ei un portau que s'especialitza en amassar en un madeish lòc a persones qu'an idèes, e persones dispausades a dar supòrt aguestes idèes damb donacions. E noteu qu'è dit donacions, non inversions, o sigue qu'era implementació des teves idèes son teves, e aguest modèl no ei coma ua empresa per accions a on cada persona qu'investís obten ua part dera teva idèa.
Quaussevolh pòt presentar un projècte a kickstarter, de pràcticament quaussevolh tipe, des d'un nau programari enquia un concèrt benèfic, des d'ua peth lícula de cinema independent enquia ua campanha publicitària entà bèra causa. Era teu imaginacion ei eth limit.
Òbviament però, ei bon auer ua idèa que non sonque sigue bona, senon qu'eth món l'entene pr'amor que simpatitzen per era e volguen èster part d'aguesta. Un bon exemple ei eth projècte Diaspora, er objectiu ei crear un competidor liure e dubèrt a Facebook. pr'amor qu'agen ua idèa, es creadors d'aguest projècte demanèren VOS $ 10.000 dòlars per iniciar eth projècte, e ja pòrten uns VOS $ 200,000 $ recuelhudi.
E òbviament no a d'èster ua causa tan ambiciós. Benlèu se vòs hèr un curtmetratge sus un tèma nínxol en particular acabes en tot suspréner eth grad de supòrt que receberàs.
Aute tèma important ei coma promòir era teva idèa pr'amor qu'era gent dongue. Eth prumèr veïcul evident ei eth madeish portau de kickstarter, mès recomani que no depenen de sonque açò, senon que s'escampen era sua idèa per tot eth long e ample dera wèb (o fins e tot, fora d aguesta) pr'amor que mès persones coneishen deth teu projècte e i ajuden., per Ex emple se vòs realizar un curtmetratge sus bèth tèma X, er ideau serie qu'anonciades aguest projècte en pagines, portaus, blogs e fòrums qu'agen a veir damb aguest tèma X.
Pel que fa a com foncione kickstart, era idèa ei era següenta: crees eth teu projècte a kickstarter e li metes ua data limit e ua some limit de hons qu'auer besonh entà aguesta data. D'aciu en endavant es persones que visiten eth teu projècte a kickstart auràn era opcion de dar quaussevolh some per ajudar era teva causa.
Es que dan ac hèn damb es sues targes de crèdit a través deth servici d'Amazon Payments deth popular portau Amazon.com, eth qu'a er avantatge que son plan flexibles damb es targes qu'accèpten (ei a díder, targes fora des EUA). Se no as un compde damb Amazon, te dan era opcion de crear ua en aguest precís moment.
No obstant això, quan decidisses dar ua quantitat X, en realitat era teva tarja de crèdit no ei cargada en aqueth moment, senon qu'eth que passe ei que kickstarter simplement anota es dades dera teva tarja, e demore ara data limit deth projècte, en moment s'er objectiu de sòs siguec artenherut llavors kickstart li crube a toti es donants aguest madeish dia, en cas contrari se desbremben es dades dera tarja de crèdit e eth projècte se tanque. E òbviament, ja artenherut er objectiu, es persones pòden seguir en tot dar, damb era unica diferéncia que les se cargue enes sues targes immediatament.
Pel que fa a com hè sòs kickstarter, eth sòn plan ei bastant simple: Cruben un 5% de tot sòs recaptadi per projèctes qu'arriben ath sòn objectiu, ua chifra que no ei tan nauta coma pareish, ja que d'assegurança an de pagar entre un 1.5% e un 3.5% enes targes de crèdit, ia mès dat eth servici qu'aufrissen (a on eth teu obties sòs dadi) creigui qu'aguest 5% ei mès que meritat. Ai xí que ja ac sabetz, es excuses s'esgoten per no portar ara vida aguest projècte que tostemps as soniat. Es esturments i son, ara sonque manque que ne prenes avantatge.
[es] Kickstarter, ua manèra d'obtener fondos pare tus ideas pequeñas o grandes
Era union hace era fuerza, aqui ua wèb donde publicas idea y se gusta tè apoyan económicamente...!!!Yo siemp re è dicho que todo èster humano tiene ath menos ua grana idèa en su vida, pero en gran parte de les casi era idèa s'esfuma y eth mundo nunca la llega a conocer debido a multitudes de razones, desde tiempo dedicado ara familia a tiempo dedicado a temas laborales. Sin embargo, en muchos casi eth problèma se simplemente de qu'alguien entienda nuestra visión y nos de les fondos necesarios pare hacer nuestra idèa realidad, y pare esos casi, les presenti hoy Kickstarter.
Kickstarter s'un portau que s'especializa en juntar en un mismo lugar a personas que tienen ideas, y personas dispuestas a apoyar esas ideas con donaciones. Y noten que dije donaciones, non inversiones, pòur lo qu'era implementación de tus ideas sòn tuyas, y este modelo no se como ua empresa pòur acciones en donde cada persona qu'invierte obtiene ua parte de tu idèa.
Cualquiera puede presentar un proyecto en Kickstarter, de prácticamente cualquier tipo, desde un nuevo software hasta un concierto benéfico, desde ua película de cinema independiente hasta ua campaña publicitaria pare bèra causa. Tu imaginación s'eth límite.
Obviamente sin embargo, se bueno tener ua idèa que non solo sea buena, sino qu'eth mundo era entienda pare que simpaticen pòur era y quieran èster parte d'esta. Un buen ejemplo s'eth proyecto Diaspora, cuyo objetivo se crear un competidor libre y abierto a Facebook. pare que tengan ua idèa, les creadores d'este proyecto pidieron US$10,000 dólares pare iniciar eth proyecto, y ya llevan unos US$200,000 dólares recolectados.
Y obviamente non tiene qu'èster algo tan ambicioso. Quizás se deseas hacer un cortometraje sus un tèma nicho en particular termines sorprendiéndote eth grado d'apoyo que recibirás.
Otro tèma importante se cómo promover tu idèa pare qu'era gente done. Eth prumèr vehículo obvio s'eth mismo portau de Kickstarter, pero recomiendo que non dependan de solo eso, sino qu'esparzan su idea pòur todo lo largo y ancho dera Wèb (o incluso, fuera d'esta) pare que mas personas conozcan de su proyecto y les ayuden.
Pòur ejemplo, se quieres realizar un cortometraje sus algún tèma X, lo ideau sería qu'anunciaras ese proyecto en páginas, portales, blogs y foros que tengan que ver con ese tèma X.
En cuanto a cómo foncione Kickstarter, era idèa s'era siguiente: Tu creas tu proyecto en Kickstarter y le pones ua fecha límite y un monto límite de fondos que necesitas pare esa fecha. D'ahí en adelante las personas que visiten tu proyecto en Kickstarter tendrán era opción de dar cualquier monto pare ayudar a tu causa.
Les que donan lo hacen con sus tarjetas de crédito a través deth servicio d'Amazon Payments deth popular portau Amazon.com, lo que tiene era ventaja de que son muy flexibles con las tarjetas qu'aceptan (se decir, tarjetas fuera d'EEUU). Se non tienes ua cuenta con Amazon, tè dan era opción de crear ua en ese preciso momento.
Sin embargo, cuando decides dar ua cantidad X, en realidad tu tarjeta de crédito non se cargada en ese momento, sino que lo que sucede se que Kickstarter simplemente anota les datos de tu tarjeta, y demore ara fecha límite deth proyecto, en cuyo momento s'er objetivo de dinero fue alcanzado entonces Kickstarter le crube a todos les donantes ese mismo día, de lo contrario s'olvidan les datos dera tarjeta de crédito y eth proyecto se cierra. Y obviamente, ya alcanzado er objetivo, las personas pueden seguir donando, con era unica diferéncie que s'es carga a sus tarjetas inmediatamente.
En cuanto a cómo hace dinero Kickstarter, su plan se bastante sencillo: Cobran ua 5% de todo dinero recaudado pòur proyectos que lleguen a su objetivo, ua cifra que non se tan nauta como aparenta, ya que de seguro ellos deben pagar entre un 1.5% y un 3.5% a las tarjetas de crédito, y además dado eth servicio qu'ofrecen (en donde tu obtienes dinero donado) creï qu'ese 5% se mas que merecido. Así que ya saben, las excusas s'agotan pare no llevar ara vida ese proyecto que siempre as soñado. Las herramientas están ahí, ahora solo fauta que tomes ventaja d'ellas..
Etiquetes de comentaris:
emprenedoria, recorsi, sector financèr
Eth Cercle Catalan de Negòcis e eth president dera Borsa de Barcelona presenten eth libre "Catalunya Estat d'Europa"
Presentacion libre
Ramon Carner e Jaume Vallcorba presentaràn eth libre que pòrte per títol, "Catalunya Estat d'Europa " damb era preséncia deth Joan Hortalà, President dera Borsa de Barcelona.
Eth dia 7 se presentarà al Col·legi d'Economistes de Catalunya: Ramon Carner e Joan Canadell presentaràn eth libre damb era preséncia deth Joan B. Casas, Degà deth Collègi d'Economistesde Cataluny a.
Des deth Cercle Catalan de Negòcis (CCN) nos plau convidar-vos eth pròplèu diuendres dia 3 de seteme as dotze deth migdia, ara presentacion deth libre "Catalunya Estat d'Europa", que se portarà a tèrme ena Borsa de Barcelona dera man deth Sr Joan Hortalà, President dera Borsa de Barcelona, eth Ramon Carner, President deth Cercle Catalan de Negocis e eth Jaume Vallcorba, Sospresident deth Cercle Catalan de Negòcis. Aguesta presentacion forma part d'un seguit de novetats qu'eth Cercle Catalan de Negocis (CCN) met en marxa damb era volentat de contunhar en tot apropar-se as ciutadans ien especiau en sector empresariau, autònoms e professionaus de Catalonha.
Eth Cercle Catalan de Negòcis (CCN) damb aguest libre preten mostrar nere sus blanc, la situacion economica actuau de Catalonha, es avantatges que supausarà eth hèt de dotarse d'un estat entà poder acarar més bon es reptes deth futur en món globalitzat e e lsgreuges que patís en tot seguir en tot èster ua comunitat autònoma laguens der estat espanhòl.
Dia: 3.09.2010
Ora: 12:00 H
Lòc: Borsa de Barcelona
Passeg de Gràcia, 19
08007 Barcelona
Dia: 7.09.2010
Ora: 19:00 H
Lòc: Collègi d'Economistes de Catalonha
Av. Diagonal, 512 principau.
08006 Barcelona
Portada libre en PDF
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Ramon Carner e Jaume Vallcorba presentaràn eth libre que pòrte per títol, "Catalunya Estat d'Europa " damb era preséncia deth Joan Hortalà, President dera Borsa de Barcelona.
Eth dia 7 se presentarà al Col·legi d'Economistes de Catalunya: Ramon Carner e Joan Canadell presentaràn eth libre damb era preséncia deth Joan B. Casas, Degà deth Collègi d'Economistesde Cataluny a.
Des deth Cercle Catalan de Negòcis (CCN) nos plau convidar-vos eth pròplèu diuendres dia 3 de seteme as dotze deth migdia, ara presentacion deth libre "Catalunya Estat d'Europa", que se portarà a tèrme ena Borsa de Barcelona dera man deth Sr Joan Hortalà, President dera Borsa de Barcelona, eth Ramon Carner, President deth Cercle Catalan de Negocis e eth Jaume Vallcorba, Sospresident deth Cercle Catalan de Negòcis. Aguesta presentacion forma part d'un seguit de novetats qu'eth Cercle Catalan de Negocis (CCN) met en marxa damb era volentat de contunhar en tot apropar-se as ciutadans ien especiau en sector empresariau, autònoms e professionaus de Catalonha.
Eth Cercle Catalan de Negòcis (CCN) damb aguest libre preten mostrar nere sus blanc, la situacion economica actuau de Catalonha, es avantatges que supausarà eth hèt de dotarse d'un estat entà poder acarar més bon es reptes deth futur en món globalitzat e e lsgreuges que patís en tot seguir en tot èster ua comunitat autònoma laguens der estat espanhòl.
Dia: 3.09.2010
Ora: 12:00 H
Lòc: Borsa de Barcelona
Passeg de Gràcia, 19
08007 Barcelona
Dia: 7.09.2010
Ora: 19:00 H
Lòc: Collègi d'Economistes de Catalonha
Av. Diagonal, 512 principau.
08006 Barcelona
Portada libre en PDF
Etiquetes de comentaris:
catalunya, economia, eveniments
Qué minjam? / ¿ Qué comemos?
Ver en castellano debajo
[ca] Qué minjam?
Cada dia nos metem ara boca desenes d'aliments. Confiam en marques coma Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensam qu'es naui aliments foncionaus, enes quaus se les atribuïssen qualitats terapèutiques, coma ueus enriquidi damb acids grassos omega 3, lèit e iogorts fermentadi damb cultius probiòtics e cereaus damb acid fòlic nos permeteràn víuer mès e més ben. Mès i a un cantó escur en aquerò que minjam.
Er ús de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants son ua practica abituau a l'hora de processar es aliments que consumim. Enes Estats Units, e a través dera ingesta de minjar, se calcule que cada ciutadan pren anualment 52 quilos d'additius, hèt que genère creixents dòsis d'intolerància e allergies as madeishi. Er ingredient artificial que mès problèmes genère ei era sacarina, eth mès estenut de toti, junt amb era cola e era cafeïna.
Segontes ua investigacion realizada ena Universitat de Southampton, eth 2007, per encàrrec dera Agéncia d'Estàndards Alimentaris deth Regne Unit, era barreja de colorants artificials alimentaris damb eth benzoat de sodi, un en tot conservar utilizat en gelats e rebosteria, produsirie un aument dera iperactivitat en enfants. Com senhalaue eth professor Ruperto Bermejo, expèrt en colorants alimentaris dera Universitat de Jaén, era solucion passe per substituïr es colorants artificials per auti de naturaus, però "entara industria, eth còst des colorants naturaus ei plan mès elevat qu'eth des sintètics". Una vegada més es interèssi economics prevalen per sobre es besonhs e era benestança des persones.
E ei qu'ues pòques empreses monopolitzen cada un des trams dera cadea agroalimentària, des des semes, en tot passar pes fertilitzants enquiara distribucion des aliments. Era distància entre eth pagès e eth consumidor s'a anat en tot alongar enes darrèri ans, damb era conseqüent pèrta d'autonomia per part deth productor e era en tot créisher mercantilització deth minjar. Ues pòques empreses acaben en tot determinar aquerò que minjam: qué, com, quan e a on s'elabòren es aliments e quin prètz se pague pes madeishi tant en origen, ath pagès, coma en destin, en supermercat.
Eth dret a decidir enes politiques agrícoles e alimentàries no ei aué garantit. Cau reivindicar eth dret des pòbles ara sobirania alimentària, er accès dera pagesia ena aigua, era tèrra e es semes, a poder alistar aliments liures de transgènics. Sonque atau era nòsta seguretat alimentària serà ua realitat.
*Article publicat en Punt, 09/08/2010.
[se] ¿ Qué comemos?
Cada día nos llevamos ara boca decenas d'alimentos. Confiamos en marcas como Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensamos que les nuevos alimentos funcionales, a les que s'es atribuye cualidades terapéuticas, como huevos enriquecidos con ácidos grasos omega 3, leche y yogures fermentados con cultivos probióticos y cereales con ácido fólico nos permitirán vivir más y mejor. Pero hay un lado oscuro d'aquello que comemos.
Er usi de colorantes, edulcorantes, emulsionantes y saboritzantes s'ua práctica abituau ara ora de procesar les alimentos que consumimos. Er Estados Unidos, y a través dera ingesta de comesura, se calcule que cada ciudadano toma anualmente 52 kilos d'aditivos, hecho que genère crecientes dòsis d'intolerancia y alergias a les mismos. Er ingrediente artificial que más problemas genère s'era sacarina, eth más extendido de todos, junto con la cola y era cafeína.
Según ua investigación realizada ena Universidad de Southampton, en 2007, pòur encargo dera Agencia d'Estándares Alimentarios del Reino Unido, era mezcla de colorantes artificiales alimentiarios con eth benzoato de sodio, un conservante utilizado en helados y repostería, produciría un aumento dera hiperactividad en niños. Cómo señalaba eth profesor Ruperto Bermejo, experto en colorantes alimentarios dera Universidad de Jaén, era solución pasa pòur sustituir les colorantes artificiales pòur otros de naturales, sin embargo "pare l'industria, eth coste de les colorantes naturales se mucho más elevado qu'eth de les sintéticos". Ua vez más les intereses económicos prevalecen pòur encima las necesidades y eth bienestar de las personas.
Y se qu'unas pocas empresas monopolizan cada uno de les tramos dera cadea agroalimentaria, desde las semillas, pasando pòur les fertilizantes hasta era distribución de les alimentos. La distancia entre eth campesino y eth consumidor s'a ido alargando en les últimos años, con era consecuente pérdida d'autonomía pòur parte deth productor y era creciente mercantilización dera comesura. Unas pocas empresas acaban determinando aquello que comemos: qué, cómo, cuándo y dónde s'elaboran les alimentos y qué precio se pague pòur les mismos tanto en origen, ath campesino, como ne destini, en supermercado.
Eth derecho a decidir en las políticas agrícolas y alimentarias non está hoy garantizado. Hay que reivindicar eth derecho de les pueblos ara soberanía alimentarie, er acceso deth campesinado ar agua, ara tierra y a las semillas, a poder escoger alimentos libres de transgénicos. Sólo así nuestra seguridad alimentarie será ua realidad.
*Esther Vivas se coautor de deth campo ath plato (Icaria ed., 2009).
**Artículo publicado en Eth Punt, 09/08/2010.
+ info: http://esthervivas.wordpress.com
Etiquetes de comentaris:
[se], salut e seguretat
30.8.10
Ara se preocupen que no nos empodoem damb flors!
Ahir mateix, ar apunt Associacion Dolça Revolucion, parlàuem de bèra ua des lutes que Jordi Pàmies auie ena sua activitat de promocion der accès liure as plantes que pòden afavorir era gent sense passar per fàrmacs souent innecessaris. No sabíem qu'aué començaue ua naua reclamació, en referència as flors comestibles.
En cas des flors comestibles, era Unió Europea reclame que se hèsquen uns estudis per tal de certificar que no an cap d'efècte segondari sus es persones. Al·leguen que no son un aliment tradicionau e que, per tant, cau demostrar que se pòden minjar. per la Sev a Banda, es productors de flors comestibles an planhut eth naut còst des estudis, que s'escapen des sues possibilitats economiques. Tanben s'an mostrat critics damb eth critèri dera Unió Europea, que considère que bères flors coma era caulet-i-flor e eth safrà oc que son aptes entath consum uman, mentre qu'autes demoren excludides deth registre.
Escoten, senhors buròcrates euroeuropèus, es flors no se mingen des de hè quate dies, e bères ues coma era flor deth cojardet o era caputxina, entre auti, son abituaus. E arrés no a agut cap mau de vrentesca jamès! No serie més bon investir es sòs a certificar que certes radiacions coma es telefòniques o electromagnètiques no causen cap mau?
Damb aguesta decision causen un perjudici economic no motivat a uns productors que sòlen èster petiti e tanben a restauradors. Quina motivació i a al darrere? No serie més bon, s'ei que vòlen hèr uns estudis, que mentrestant se poguen èster contunhadi minjat, com s'a hèt tostemps e atès que no i a cap d'indici de perillositat? A veir se passarà coma aquerò der anís estrellat que desapareishec des herboristes per estranhs interèssi, o com passe damb era stevia, damb era complicitat de farmacèutiques e govèrns...
Mès de debò que no i a afers mès preocupants a què dedicar-se? Comenci a sénter granes resèrves a aguest euroestil que se dedique a establir traves en minjar flors o enes hèstes populares damb huec... Tremend!
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
En cas des flors comestibles, era Unió Europea reclame que se hèsquen uns estudis per tal de certificar que no an cap d'efècte segondari sus es persones. Al·leguen que no son un aliment tradicionau e que, per tant, cau demostrar que se pòden minjar. per la Sev a Banda, es productors de flors comestibles an planhut eth naut còst des estudis, que s'escapen des sues possibilitats economiques. Tanben s'an mostrat critics damb eth critèri dera Unió Europea, que considère que bères flors coma era caulet-i-flor e eth safrà oc que son aptes entath consum uman, mentre qu'autes demoren excludides deth registre.
Escoten, senhors buròcrates euroeuropèus, es flors no se mingen des de hè quate dies, e bères ues coma era flor deth cojardet o era caputxina, entre auti, son abituaus. E arrés no a agut cap mau de vrentesca jamès! No serie més bon investir es sòs a certificar que certes radiacions coma es telefòniques o electromagnètiques no causen cap mau?
Damb aguesta decision causen un perjudici economic no motivat a uns productors que sòlen èster petiti e tanben a restauradors. Quina motivació i a al darrere? No serie més bon, s'ei que vòlen hèr uns estudis, que mentrestant se poguen èster contunhadi minjat, com s'a hèt tostemps e atès que no i a cap d'indici de perillositat? A veir se passarà coma aquerò der anís estrellat que desapareishec des herboristes per estranhs interèssi, o com passe damb era stevia, damb era complicitat de farmacèutiques e govèrns...
Mès de debò que no i a afers mès preocupants a què dedicar-se? Comenci a sénter granes resèrves a aguest euroestil que se dedique a establir traves en minjar flors o enes hèstes populares damb huec... Tremend!
Restaurants catalans se manifèsten còntra era prohibició europèa der ús de pètals de flors comestibles
veir vidèo
Un trentau de restaurants de tota Catalonha, era majoria de Lleida, an començat ua protèsta còntra era normativa europèa que proïbís véner pètals de flors coma aliment. Es cuiners se reivindicaràn durant tota era setmana damb diuèrses jornades gastronòmiques, en tot aufrir un menú degustació a base de sières damb flors. Damb aguesta iniciativa es restaurants se vòlen solidaritzar damb es productors de flors comestibles, que receberen eth requeriment dera Generalitat pr'amor que deishèssen de véner-les entath consum uman aguest madeish ostiu. Era normativa europèa includís un ample registre d'aliments tradicionaus que se pòden comercialitzar liurament, ja qu'era sua seguretat ei contrastada. En cas que se volgue véner quaussevolh aute producte entà consum uman, er interessat aurà de convéncer es autoritats que se complissen toti es requisits per garantir era salut deth consumidor.
Etiquetes de comentaris:
europan, reflexions, RSA, sector salut
Resolucion alternatiua de conflictes quotidians
Ath periodisme li cau naues aproximacions professionaus. Tractar es conflictes des d'ua anàlisi rigorosa e hèr proposicions ajuda ara reflexion e a adoptar un punt de vista de ciutadanetat critica mès constructiva. Per això, trapi interessanti es articles brèus mès incisius, punyents e propositius, que hè Xavier Pastor ath Diari de Girona.
Xavier Pastor ei expèrt de resolucion alternatiua de conflictes e dirigís eth Diploma de Postgrad en Resolucion de Conflictes Publics dera Fondacion Universitat de Girona. Podetz liéger-ne bèri articles:- Un Ajuntament darrere d un FANAL. Per qué un ajuntament aurie d'èster ath Facebook? Èster presents enes hilats sociaus digitaus apòrte avantatges? Pòt ajudar a detectar conflictes e, fins e tot, a previer-les e gestionar-les damb èxit?
- Era politica enes mejans|mieis de comunicacion. per Què es alcaldes apareishen en programes de television e exprimissen es sues queixes e besonhs enes diaris abans que damb era Generalitat de Catalunya?
- Refresqui e massatges. Eth dimars 10 d'agost aguest diari nos obsequiava ena seccion de comarques damb un esplèndid titular: "Roses no multarà aguest ostiu es venedors e massatgistes il·legals".
Anteriorment ja vos auíem recomanat bèth article deth madeish autor:14.6.10 Era corrupció e er escàndol politic coma conflictes publics
Nòta: Josep Maria Canyelles anóncie en Diploma de Postgrad en Resolucion de Conflictes Publics dera Fondacion Universitat de Girona
Etiquetes de comentaris:
conflictes, RSA
Manifest entara sostenibilització dera Universitat
Vos transcric eth Manifest entara sostenibilització dera Universitat, ath quau m'è adherit.
Podetz veir es
Conclusions dera Jornada "Es competéncies en sostenibilitat enes naui grads universitaris"hot!
Presentacion des conclusions dera jornada celebrada eth 17 de deseme de 2009 ena Sala de Grads dera UB
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
|
Podetz veir es
Conclusions dera Jornada "Es competéncies en sostenibilitat enes naui grads universitaris"hot!
Presentacion des conclusions dera jornada celebrada eth 17 de deseme de 2009 ena Sala de Grads dera UB
Presentacion a càrrec deth doctor Dídac Ferrer, Centre entara Sostenibilitat dera UPC
Presentacion a càrrec dera senhora Aurora Huerga Secretaria de Desvolopament Territoriau de CCOO
Establiments comprometudi
Obren a Vilanova i la Geltrú dus naui establiments que basen era sua estratègia en un posicionament damb atributs de responsabilitat sociau.
Per una banda ua perruqueria qu'incorpòre era cultura e era sostenibilitat, e per altra banda un celler damb un compromés d'encoratjament dera crompa de producte locau, vins damb denominació d'origen catalans.
Insula Barber-Shop se pòt qualificar coma un innovador concèpte dera tradicionau barberia. Qui creigue qu'ei ua barberia tradicionau va plan confonut. Se tracte d'un lòc a on òm pòt entrar e cambiar eth sòn estil personau de dalt a baish. Insula Barber-Shop a suènh dera sostenibilitat. Era decoració se majoritàriament de husta e hèr recicladi, sense cap de senhau d'ostentació. En tot rebrembar eth sòn passat coma galeria d'art. E er establiment dedicarà era 7% dera recaptació a un editoriau que publique comdes escriti per mainatges, ua bona iniciativa per fomentar era cultura des dera base.
Podetz liéger es nòtes en Diari de Vilanova:
Insula Barber-Shop
Era Sidreria
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Per una banda ua perruqueria qu'incorpòre era cultura e era sostenibilitat, e per altra banda un celler damb un compromés d'encoratjament dera crompa de producte locau, vins damb denominació d'origen catalans.
Insula Barber-Shop se pòt qualificar coma un innovador concèpte dera tradicionau barberia. Qui creigue qu'ei ua barberia tradicionau va plan confonut. Se tracte d'un lòc a on òm pòt entrar e cambiar eth sòn estil personau de dalt a baish. Insula Barber-Shop a suènh dera sostenibilitat. Era decoració se majoritàriament de husta e hèr recicladi, sense cap de senhau d'ostentació. En tot rebrembar eth sòn passat coma galeria d'art. E er establiment dedicarà era 7% dera recaptació a un editoriau que publique comdes escriti per mainatges, ua bona iniciativa per fomentar era cultura des dera base.
Podetz liéger es nòtes en Diari de Vilanova:
Insula Barber-Shop
Era Sidreria
Etiquetes de comentaris:
ambientau, bones practiques, catalunya, crompa locau, pimes, professionaus
29.8.10
Entrevista a Rafael López-Guerrero
DIOS EXISTE - ENTREVISTA RAFAEL LÓPEZ-GUERRERO from ALISH a on Vimeo.
[ca] Era Vertadèra Sciéncia ei aué plan mès auançada deth que nos imaginam e deth que plan vòlen explicar. Mès part deth món seguís en tot foncionar per inèrcia damb arcaics e densos coneishements sense voler daurir es uelhs ath que -per fi- era sciéncia ja a demostrat:
- Que tot ei mentau
- Que viuem en ua realitat virtuau (en un holograma)
- Que podem determinar eth nòste destin
- Qu'era mòrt no existís
- Qu'eth temps ei ua creacion der èster uman
- Que podem comunicar-nos damb er Univèrs a través dera Radiofreqüència Quàntica diferencial
- Que Déu (entenut coma ua Energia Intelligenta Universau) existís e que se pòt demostrar empíricament.
Portau que dirigís Rafael: sta rviewerteam.org// AlishTimeForTruth .es
[se] La Verdadera Ciencia está hoy mucho más avanzada de lo que nos imaginamos y de lo que muchos quieren contarnos. Pero parte deth mundo sigue funcionando pòur inercia con arcaicos y densos conocimientos sin querer abrir les ojos a lo que -pòur fin- era ciencia ya a demostrado:
- Que todo se mentau
- Que vivimos en ua realidad virtuau (en un holograma)
- Que podemos determinar nuestro destini
- Qu'era muerte non existe
- Qu'eth tiempo s'ua creación der èster humano
- Que podemos comunicarnos con er Universo a través dera Radiofrecuencia Cuántica Diferencial
- Que Dios (entendido como ua Energía Inteligente Universau) existe y que se puede demostrar empíricamente.
Portau que dirige Rafael: starview erteam.org// AlishTimeForTruth .es
Associacion Dolça Revolucion
En autes entrades auem parlat dera activitat de Jordi Pàmies e dera injustícia ath long dera stevia.
Profitam ara per presentar-vos era wèb dera Associacion Dolça Revolucion: www.dolcarevolucio.cat [ca][se][en]
Era Dolça Revolució és una associacion sense ànim deluc r e queagrup a totesles persones que volguen partir es sues experiéncies positiues frut der úsd e es plantes medicinalsi es teràpies naturaus non agressives. Era Stevia Rebaudiana da nòm a la Dolça Revolucion, pera sua dolçor sana e pes sevespropiet ats medicinals,negades per interèssi economics vergonyosos.La Stev ia ei doncs la punta de llança que permeterà daurir un camin entara recuperacion des coneishements populars pel que fa ar ús des plantes medicinals en general e d'autes teràpies naturaus.
Motius que nos an portat a iniciar aguesta Dolça Revolucion
1-Voler recuperar es coneishements populars de curació damb metòdes naturaus qu'es generacions precedents utilizèren, e que perdem pr'amor que no i a ua administracion que volgue promòir-les.
Apunts anteriors:
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Profitam ara per presentar-vos era wèb dera Associacion Dolça Revolucion: www.dolcarevolucio.cat [ca][se][en]
Era Dolça Revolució és una associacion sense ànim deluc r e queagrup a totesles persones que volguen partir es sues experiéncies positiues frut der úsd e es plantes medicinalsi es teràpies naturaus non agressives. Era Stevia Rebaudiana da nòm a la Dolça Revolucion, pera sua dolçor sana e pes sevespropiet ats medicinals,negades per interèssi economics vergonyosos.La Stev ia ei doncs la punta de llança que permeterà daurir un camin entara recuperacion des coneishements populars pel que fa ar ús des plantes medicinals en general e d'autes teràpies naturaus.
Motius que nos an portat a iniciar aguesta Dolça Revolucion
1-Voler recuperar es coneishements populars de curació damb metòdes naturaus qu'es generacions precedents utilizèren, e que perdem pr'amor que no i a ua administracion que volgue promòir-les.
2 - Respondre amb hèti ala manca d'èticad'alg unes multinacionals a que n oels interèsse qu eels auanci farmacèutics eradiquin completament certes malauties, iq ueadrecenl a investigacion a cronificar era malatia enlòc de curar-la. Podeu liéger era entrevista hèta ath Premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts: http://lacomunidad.elpais.com/casajuntoalrio/2007/10/18/el-farmaco-cura-es-rentable . Cap des nòsti governantss 'ha mog utarrel dera denúncia d'aguesta practica contraria ara etica e era umanitat.
3 - Contribuire n era mesura que se pogue aevitar eth col·lapse financèr deth sistèma sanitari public, provocat en gran mesura peth parasitisme economic e especulatiu des granes multinacionaus productores de medicaments. Era introduccion de teràpies alternatiues e complementàries permeterie racionalitzar er ús des medicaments entàs casi de besonh.
Era planta Stevia Rebaudiana ei coneishuda coma "era planta dolça" ja qu'es sues huelhes an un gust dolç. Originària deth Paraguai, aué se cultiva a tot eth món e ei utilizada peth sòn poder edulcorant e pe rles sues proprietats medicinals.
Era planta Stevia Rebaudiana ei coneishuda coma "era planta dolça" ja qu'es sues huelhes an un gust dolç. Originària deth Paraguai, aué se cultiva a tot eth món e ei utilizada peth sòn poder edulcorant e pe rles sues proprietats medicinals.
Apunts anteriors:
- 14.1.09 Jordi Pàmies vò compensar eth mau causat involuntàriament damb es productes quimics
- 29.3.08 L'Administració Publica auer besonh ua injecció urgent de Responsabilitat Sociau
- 29.3.08La administr ación publica necesita ua inyección urgente de Responsabilidad Sociau
Etiquetes de comentaris:
ONL, sector salut
28.8.10
Es castellers, candidats a Patrimòni dera Umanitat
Es castellers son candidats a Patrimòni dera Umanitat pera sua rellevància culturau a Catalonha, mès volem destacar-ne des d'aguest blòc tanben es sòns valors sociaus.
Logo dera candidatura
Es expresidents dera Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol e Pasqual Maragall, an manifestat eth sòn supòrt ara candidatura des castèths ara Lista deth Patrimòni Immaterial dera Umanitat dera Unesco, en ua dobla entrevista ath programa "Quataus de Nou" de Television de Catalonha. Damb es dus expresidents s'inície ua campanha de supòrt de personatges publics de prestigi ara candidatura, que se vehicularà a través de TVC [liéger-ne mès a xarxanet.org].
En autes ocasions auem hèt referéncia ara responsabilitat sociau des organizacions sociaus e tanben ara cultura populara. En cas des castellers, cau destacar era capacitat d'aguesta activitat culturau per portar a tèrme ua intensa e reeixida prètzhèt sociau. Coma plan d'autes entitats dera societat civil, mès damb un especiau sentit de pertinença, es còlhes an sabut integrar persones vengudes de fora deth país, tant durant eth franquisme damb tota era immigracion provenenta deth sud espanhòl com ara damb es llatins e auti grops. E aute mèrit que cau destacar ei era capacitat per exportar aguesta practica a auti endrets, auti païsi com ara Xile, a on precisament e damb gran interès es còlhes pòden èster un aliat en certani barris e damb certani collectius sociaus. Veigam-ne un parelh de nòtes:
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Logo dera candidatura
Es expresidents dera Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol e Pasqual Maragall, an manifestat eth sòn supòrt ara candidatura des castèths ara Lista deth Patrimòni Immaterial dera Umanitat dera Unesco, en ua dobla entrevista ath programa "Quataus de Nou" de Television de Catalonha. Damb es dus expresidents s'inície ua campanha de supòrt de personatges publics de prestigi ara candidatura, que se vehicularà a través de TVC [liéger-ne mès a xarxanet.org].En autes ocasions auem hèt referéncia ara responsabilitat sociau des organizacions sociaus e tanben ara cultura populara. En cas des castellers, cau destacar era capacitat d'aguesta activitat culturau per portar a tèrme ua intensa e reeixida prètzhèt sociau. Coma plan d'autes entitats dera societat civil, mès damb un especiau sentit de pertinença, es còlhes an sabut integrar persones vengudes de fora deth país, tant durant eth franquisme damb tota era immigracion provenenta deth sud espanhòl com ara damb es llatins e auti grops. E aute mèrit que cau destacar ei era capacitat per exportar aguesta practica a auti endrets, auti païsi com ara Xile, a on precisament e damb gran interès es còlhes pòden èster un aliat en certani barris e damb certani collectius sociaus. Veigam-ne un parelh de nòtes:
Uns 150 castellers dera còlha de Vilafranca del Penedès viatgèren a Xile damb er objectiu de possar era integracion sociau, potenciar eth trabalh en equip e dar a conéisher era cultura catalana.O aguesta auta:
Durant nau dies, es membres d'ua des agrupacions mès destacades deth panorama casteller catalan fomentaràn era creacion de còlhes en barris marginaus dera perifèria de Santiago de Xile. De moment, ja s'an format dues agrupacions gràcies as contactes establidi damb anterioritat e a partir dera visita de bèri xilens a Catalonha. Es associacions, anomenades Castellers de Lo Prado e Castellers de Cerro Navia, en referència a dues barriades dera capital xilena, compden damb uns 200 membres e ja an actuat en Estadi Nacionau de Santiago de Xile, ath dauant de més de 70.000 espectadors e en preséncia dera presidenta deth país, Michelle Bachelet . I a intencion de crear naues còlhes en autes poblacions enes qu'era majoria des mainatges "no van ara escòla pr'amor qu'an de demorar a casa en tot cuidant des sòns frairs", ja qu'en plan d'ocasions es pairs son ena preson o an problèmes de drogoaddicció, expliquèc eth director dera agrupació de Vilafranca, Josep Cabré. [Hònt: Eth País]
Trenta còlhes castelleres haràn talhèrs entà integrar immigrantsAth dauant de tanta nòta positiua, cargada de valors positius, d'esfòrç de voluntariat, e de volentat de superació, demoram qu'es de caractèr negatiu no destorbin era fortalesa des còlhes:
Ua trentau de còlhes castelleres anóncien aguest an en programa d'integracion de nouvinguts ath món casteller "Tot èm ua còlha".
Aguest programa consistís ena organizacion d'uns talhèrs d'introduccion as castèths que s'adrecen especiaument ara poblacion immigranta, per tal que poguen anonciar en aguesta activitat. "Tot èm ua còlha" ei ua iniciativa dera Coordinadora de Còlhes Castelleres de Catalonha (CCCC), www.cccc.cat juntament amb era Secretaria entara Immigracion deth Departament d'Accion Sociau e Ciutadanetat e eth Centre de Promocion dera Culturau Populara e Tradicionau Catalana (CPCPTC) deth Departament de Cultura e Mejans|Mieis de Comunicacion dera Generalitat de Catal unya. Aguest 2010 eth projècte s'a aufrit as 56 còlhes castelleres existentes en aguest moment. Nòta de premsa / Díptic dera iniciativa
Membres dera Còlha Xicots de Vilafranca son apallissats a França per un grop de feixistes: era còlha castellera Xicots de Vilafranca, de Vilafranca del Penedès, patic eth proppassat dissabte dia 4, ua agression ena localitat francesa de Baó (Catalunya Nord), a 10 Kilòmetres de Perpinyà, a on auie acudit entà anonciar ena jornada Identi'CAT, que reivindique es valors culturaus e era identitat catalanes en sud de França.
Etiquetes de comentaris:
catalunya, llatinoamèrica, RSO, sector culturau
27.8.10
Era politització der espòrt per part des federacions espanhòles ditz pòc dera Responsabilitat Sociau e sentit etic que serie desitjable
Hè quate mesi que se metie sus era taula eth tèma deth nacionalisme espanyolista enes organizacions esportiues e com afecte es esportistes catalans:
Hè tres ans ne parlàuem des d'aguest blòc en referència ath cas Oleguer e era actitud polititzada per part dera empresa Kelme:
14.2.07 Kelme - Oleguer: eth conflicte ei servit
18.5.08 Kelme - Oleguer: eth conflicte legau ei acabat, mès demore l'RSE (article PDF en catalan / artículo PDF en castellano)
Ara torne a gésser aute cas grèu, ja que la Federacion Espanhòla de Ciclisme empedís que Dani Comas, sèt còps campion deth món de bici trial, concórrer en mondiau pes sues posicions favorables ara seleccion catalana.
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Èster esportista e èster catalan
Er expresident de Catalonha Jordi Pujol a despertat vielhi hantaumes en tot denonciar publicament ua situacion que plan ja nos ensumàvem e sospitàvem. Èster esportista e èster catalan ei ua equació complicada. Tan lamentable coma dificil de demostrar. "En més d un cas, e no diderè nòms, sobretot en món der espòrt, se les a dit que se hè guaire demostracions de catalanitat aquera beca o aquera ajuda qu'a se li retirarà".
Es declaracions de Pujol van més enllà pr'amor qu'impliquen er ostau reiau espanhòl en aguesta conjuntura. Son paraules que tornen a installar en un prumèr plan mediàtic ua situacion vielha, coneishuda e en tot sométer. Es esportistes son era excusa e eth materiau transmissor. Eth hons, coma tostemps, era idèa d'aixafar quaussevolh escletxa de catalanisme lícit e public. Les hè mau. Durant temps er enemic numero 1 an estat es seleccions catalanes. Ara torne a aflorar er exemple d'esportistes concrèts, mès qui ac denóncie no ei alguien quaussevolh. Es paraules der expresident Pujol son per ocupar titulars e per marejar alguien. Sonque les equiparen es des protagonistes, es denúncies en prumèra persona.
En aquest sentit, eth diari Eth 9 esportiu a recuelhut tant es paraules de Pujol coma es vivències d'esportistes que patiren aguesta situacion. Ath 1995 Àlex Crivillé celebrèc era victòria en Circuit de Catalonha damb ua senyera e açò molestèc patrocinadors e dirigents espanhòls. Era Federacion Espanhòla de Motociclisme pressionar llavors enquia arténher que jamès plus ne Es Segadors ne era senyera no auessen drets ath Mondiau. Un an mès tard, ath 1996, eth waterpolista Jordi Sans celebrèc er òr guanhat damb era seleccion espanhòla damb ua senyera as mans. Er endeman recebec era trucada d'un naut cargue espanhòl. Ath 2000, Gervasi Deferr sagèc celebrar ua medalla olímpica as Jòcs de Sidney damb ua senyera. Es responsables dera Federacion Espanhòla de Gimnàstica ac evitèren. Es pressions qu'an recebut tanti d'auti, al final an queigut en oblit o en legendes urbanes. Plan an viscut en silènci mès açò no signifique que no agen existit. Era menaça ei un estil. Eth sòn estil. An pòur? Hònt dera nòta en Tribuna Catalana
Hè tres ans ne parlàuem des d'aguest blòc en referència ath cas Oleguer e era actitud polititzada per part dera empresa Kelme:
14.2.07 Kelme - Oleguer: eth conflicte ei servit
18.5.08 Kelme - Oleguer: eth conflicte legau ei acabat, mès demore l'RSE (article PDF en catalan / artículo PDF en castellano)
Ara torne a gésser aute cas grèu, ja que la Federacion Espanhòla de Ciclisme empedís que Dani Comas, sèt còps campion deth món de bici trial, concórrer en mondiau pes sues posicions favorables ara seleccion catalana.
No dèishen anar a Dani Comas a un de mondiau per auer defenut era seleccion catalanaComas, en un comunicat a exprimit qu'"eth seleccionador espanhòl de trial evidentment que me seleccionèc. De fet, ja auia es oraris e bitllets reservadi per anar a Canadà. Còp sec, era RFEC -per sorpresa de totòm- me notificar que no sò convocat". Cau dar era enhorabona ar esportista pera volentat de díder es causes clares e mostrar era vertat. No ei estranh que bèri uns, segurament de manèra plan legítima, prefereixin nadar e guardar era ròba, en tot sauvar es sues possibilitats oficiaus mès en tot perméter qu'organizacions e persones mancats d'etica veiguen recompensada era sua conducta tramposa e capciosa.
Ei eth dusau còp qu'era Federacion Espanhòla de Ciclisme empedís ath sèt còps campion deth món de bici trial concórrer. Eth hèt que Dani Comas sigue un defensor dera seleccion catalana, però, no i a arren a veir segontes era Federacion, qu'al·lega qu'eth pilot no a passat toti es contròtles medicaus.
25.08.2010 - 20:08 - Païsi Catalans
Teoricament politica e espòrt no se pòden barrejar. Tot i això, era Federacion Espanhòla de Ciclisme (FEC) no a convocat ath sèt còps campion deth món de bici trial Dani Comas peth hèt d'auer representat Catalonha ath mondiau organizat pera Bike International Union (BIU), entitat que reconeish era Federacion Catalanade Bicitrial.
Comas, donques, no poderà concórrer en pròplèu Campionat deth Món qu'aurà lòc era setmana venenta a Canadà pr'amor qu'era Federacion Espanhòla no l'a convocat. Al·lega que no a era llicència vigenta e que no a passat toti es contròtles medicaus, hèts que Comas a negat rotundament, ja qu'a concorrut des de principi de temporada e no a agut cap d'aute inconvenient en relacion as tràmits. [liéger mès a crònica.cat]
a) Souent òm se planh dera frivolitat qu'envolta eth món der espòrt, dera manca de formacion humanística de plan des sòns professionaus de prumèra linha e de com era fama e es sòs pòden crear icones sus es quaus bastir un món publicitari a costa dera simplicitat des esportistes e era sua limitacion en tot aquerò que vage una mica més enllà dera sua practica. Fins e tot, genère nòta e susprenuda quan bèth jogador de prumèra linha ei llicenciat o a manifestament certanes inquietuds sociaus.
b) Eth comportament corporatiu des empreses e clubs que ne gessen beneficiadi dista plan d'èster eth qu'eticament serie desitjable. Alguien diderà que no hèn arren dolent o mau hèt o que no incompleixen cap de lei. E certament per això parlam de Responsabilitat Sociau des Empreses: per denominar aqueres practiques que bères ues promòn per tal d incorporar preocupacions e inquietuds dera societat.
c) Pòt èster discutible avalorar qué ei ua preocupacion dera societat e guardar coma prioritzar-les... Mès arrés no dòbte qu'ena societat mediàtica ena quau viuem, aguesti personatges que corren darrere ua pilòta an esdevingut no solament es reis der espectacle senon uns modèls sociaus, uns referents de conducta. Entà aqueri que se i volguen inspirar, d'acòrd! Mès deuant eth poder des mèdia plan de joens e non tant joeni ven diminuïda o no desvolopada era sua capacitat critica.
d) En conseqüència es empreses pòden limitar-se a hèr operacions de màrqueting en quau es aspèctes etics demoren en que mèrque era lei, o bé pòden creir qu'era sua RSE les obligue a èster mès acurats. Souent açò vò díder èster innovadors per trapar era manèra d'èster diferenti e obtier-ne non soleti era satisfacció de hèr un enfocament responsable senon eth benefici d'un retorn peth reconeishement d'un part deth mercat.
e) En cas extrèm de manca d'etica, bères empreses pòden basar campanhes de màrqueting ena polarització sociau, e es enfrontaments entre comunitats per obtier-ne un guanh a costa de perjudicar es interèssi sociaus (rebrembatz bèra cadea de supermercats qu'anonciaue qu'auie cava non catalan en tot dar pàbul ath boicot?)
Etiquetes de comentaris:
governança, sector esportiu
Presentacion deth programa INCORPÒRE a Sant Cugat del Vallès
Josep Maria Canyelles i expausarà eth sentit empresariau dera Responsabilitat Sociau des Empreses
Eth dia 14 d'octobre aurà lòc era presentacion deth programa INCORPÒRE, promoigut pera Òbra Sociau "era Caisha" e Sant Cugat Empresariau per afavorir era integracion laborau de persones en risc d'exclusió.
Eth mes d'octobre de 2009, Sant Cugat Empresariau e "era Caisha" signèren un convèni de collaboracion damb er objectiu de crear ua aligança damb eth teishut empresariau dera zòna per potenciar era integracion laborau de joens, arturats de longa durada, hemnes victimes dera violéncia de genre, persones immigrades e persones damb discapacitat fisica, psíquica o sensorial.
Des der an 2006, eth programa Incorpòre dera Òbra Sociau "era Caisha" a facilitat 20.543 insercions de persones en risc o situacion d'exclusió sociau en tot er Estat. Més de 8.000 empreses ja s'an vinculat actiuament a aguesta iniciativa. Ena província de Barcelona, era chifra d'insercions s'elève a 2.600 en un totau de 758 empreses gràcies ath hilat format per 37 entitats sociaus.
En el marc deth programa INCORPÒRE, Sant Cugat Empresariau establís pònts entre es empreses e es entitats sociaus que se dediquen ara integracion laborau per tal de crear un clima de comprensió e collaboracion entre eres que s'arrevire en oportunitats per aqueri que mès ac auer besonh.
Font: http://www.santcugatempresarial.com/agenda.htm
Podetz veir-ne es associadi
| Dijaus 14 d'octobre de 2010 Diàlegs Santcugatribuna Presentacion deth Programa INCORPÒRE entara integracion laborau Ora: 09:30 ores Lòc: Sant Cugat Trade Center (Av. des Corts Catalanes, 5-7, 1a planta) |
Eth mes d'octobre de 2009, Sant Cugat Empresariau e "era Caisha" signèren un convèni de collaboracion damb er objectiu de crear ua aligança damb eth teishut empresariau dera zòna per potenciar era integracion laborau de joens, arturats de longa durada, hemnes victimes dera violéncia de genre, persones immigrades e persones damb discapacitat fisica, psíquica o sensorial.
Des der an 2006, eth programa Incorpòre dera Òbra Sociau "era Caisha" a facilitat 20.543 insercions de persones en risc o situacion d'exclusió sociau en tot er Estat. Més de 8.000 empreses ja s'an vinculat actiuament a aguesta iniciativa. Ena província de Barcelona, era chifra d'insercions s'elève a 2.600 en un totau de 758 empreses gràcies ath hilat format per 37 entitats sociaus.
En el marc deth programa INCORPÒRE, Sant Cugat Empresariau establís pònts entre es empreses e es entitats sociaus que se dediquen ara integracion laborau per tal de crear un clima de comprensió e collaboracion entre eres que s'arrevire en oportunitats per aqueri que mès ac auer besonh.
Font: http://www.santcugatempresarial.com/agenda.htm
Podetz veir-ne es associadi
Etiquetes de comentaris:
eveniments, mem'10
Er Ostau des Punxes
Ua bastissa emblemàtic ei en venda. Se tracte der Ostau Terrades, coneishuda popularament coma er Ostau des Punxes, situadaa era avinguda Diagonal de Barcelona, damb façanes en carrèr Rosselló i Bruc.
Era immobiliària Colonial a metut ara venda amb un prètz q ueronda es 25 milions d'èuros era emblemàtic bastissa modernista deth 1905, òbra der arquitècte Josep Puig e Cadafalch e declarada monument d'interès istoricoartistic. Colonial incorporèc er Ostau des Punxes ena sua cartèra eth 1991, aportada pera Caisha, e la va rehabilitar seguint es indicacions deth projècte originau de Cadafalch.
Entre 1903 e 1905 Josep Puig i Cadafalch trabalhèc trabalhar en encàrrec que li auie hèt era Àngela Brutau, vídua de Terrades. Se tractaue de construïr tres bastisses entà tres fraies era Àngela, era Josefa e era Rosa Terrades. Es tres ostaus formen un unic conjunt que se coneish coma ostau des Punxes. Siguec bastida de maó sus ua base de pèira. Era decoració ei acurada com correspon ara arquitectura de Puig i Cadafalch: es balcons, es galeries e es hièstres de pèira esculpida acuradament damb elements florals. Entre es elements decoratius destaquen es ceràmiques situades enes pinhos que coronen es façanes.

En un d'eri podem veir a sant Jordi dejós eth quau i a un filacteri a on ei lieg "Sant Patró de Catalonha, tornatz-nos era libertat". (Hònt: Barcelona ei poderosa)
Dues reflexions e ua esperança:
Plan de gent desconeish era existéncia d'aguest plafó, que pera nautada, pòt passar desapercebut. Curiosament en plena dictadura ath dauant dera ceràmica s'ubicar ua comissaria de policia, que benlèu no saberen veir qué i didie o no ac enteneren pro! E ara, quan i passen grops de turistes se pòt dar eth cas que fini e tot les ac diguen mès sense explicar es arrasons, vinculades as esperances de libertat entara nacion catalana qu'ath tombant deth sègle XIX ath XX se despertar entre un gran gruix dera poblacion e qu'era burgesia e es artistes transformèren en granes creacions qu'an llegat ara posteritat.
Demorem qu'era venda d'aguest patrimòni arquitectonic e nacionau permete salvaguardar-ne tot eth sòn esperit e tant de bon que, ne que sigue parciaument, podesse èster visitable.
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Era immobiliària Colonial a metut ara venda amb un prètz q ueronda es 25 milions d'èuros era emblemàtic bastissa modernista deth 1905, òbra der arquitècte Josep Puig e Cadafalch e declarada monument d'interès istoricoartistic. Colonial incorporèc er Ostau des Punxes ena sua cartèra eth 1991, aportada pera Caisha, e la va rehabilitar seguint es indicacions deth projècte originau de Cadafalch.
Entre 1903 e 1905 Josep Puig i Cadafalch trabalhèc trabalhar en encàrrec que li auie hèt era Àngela Brutau, vídua de Terrades. Se tractaue de construïr tres bastisses entà tres fraies era Àngela, era Josefa e era Rosa Terrades. Es tres ostaus formen un unic conjunt que se coneish coma ostau des Punxes. Siguec bastida de maó sus ua base de pèira. Era decoració ei acurada com correspon ara arquitectura de Puig i Cadafalch: es balcons, es galeries e es hièstres de pèira esculpida acuradament damb elements florals. Entre es elements decoratius destaquen es ceràmiques situades enes pinhos que coronen es façanes.

En un d'eri podem veir a sant Jordi dejós eth quau i a un filacteri a on ei lieg "Sant Patró de Catalonha, tornatz-nos era libertat". (Hònt: Barcelona ei poderosa)
Dues reflexions e ua esperança:
Plan de gent desconeish era existéncia d'aguest plafó, que pera nautada, pòt passar desapercebut. Curiosament en plena dictadura ath dauant dera ceràmica s'ubicar ua comissaria de policia, que benlèu no saberen veir qué i didie o no ac enteneren pro! E ara, quan i passen grops de turistes se pòt dar eth cas que fini e tot les ac diguen mès sense explicar es arrasons, vinculades as esperances de libertat entara nacion catalana qu'ath tombant deth sègle XIX ath XX se despertar entre un gran gruix dera poblacion e qu'era burgesia e es artistes transformèren en granes creacions qu'an llegat ara posteritat.
Demorem qu'era venda d'aguest patrimòni arquitectonic e nacionau permete salvaguardar-ne tot eth sòn esperit e tant de bon que, ne que sigue parciaument, podesse èster visitable.
Etiquetes de comentaris:
catalunya, reflexions
Planhem era mòrt aué deth filòsof e humanista Raimon Panikkar
Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 3 de noveme de 1918 - Tavertet, 26 d'agost de 2010) siguec un filòsof e teòleg catalan que desvolopèc ua filosofia interreligiosa e interculturau, damb ua naua dubertura respectuosa ath dialòg damb auti subjèctes e tradicions non occidentaus. Era sua filosofia a coma objectiu transformar era civilizacion determinada per un sistèma occidentau impausat coma ua unica alternatiua.
Eth sòn pensament ei un punt de trobada entre Orient e Occident. Ena sua òbra convergeixen multiples realitats: era realitat umana damb eth sòn multiple origen hindú-cristià, era realitat academica e intellectuau interdisciplinària, mès tanben interculturau e interreligiosa. D'aciu, era importància qu'en sòn pensament a eth dialòg. Ua des exigéncies fondamentaus ei era coincidéncia en un madeish lengatge. A un lengatge ric, plurau e dubèrt, a on es paraules no son mers tèrmes conceptuaus, objectius e unívocs, senon vertadèrs simbòls. En tot enténer ath simbòl coma era expression dera realitat, e atau, era paraula (simbolica) exprimís er arquetip madeish dera realitat simbolitzada. No ei un vocable objectiu e intemporal; senon temporau, comprometut e qu'exprimís eth sòn pròpri significat.
[extrèt dera Viquipèdia]
Pagina oficiau: www.raimon-panikkar.org
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
Eth sòn pensament ei un punt de trobada entre Orient e Occident. Ena sua òbra convergeixen multiples realitats: era realitat umana damb eth sòn multiple origen hindú-cristià, era realitat academica e intellectuau interdisciplinària, mès tanben interculturau e interreligiosa. D'aciu, era importància qu'en sòn pensament a eth dialòg. Ua des exigéncies fondamentaus ei era coincidéncia en un madeish lengatge. A un lengatge ric, plurau e dubèrt, a on es paraules no son mers tèrmes conceptuaus, objectius e unívocs, senon vertadèrs simbòls. En tot enténer ath simbòl coma era expression dera realitat, e atau, era paraula (simbolica) exprimís er arquetip madeish dera realitat simbolitzada. No ei un vocable objectiu e intemporal; senon temporau, comprometut e qu'exprimís eth sòn pròpri significat.
[extrèt dera Viquipèdia]
Pagina oficiau: www.raimon-panikkar.org
Etiquetes de comentaris:
personatges, reflexions
En contra dera financiación der Instituto Superior de Estudios Taurinos pòur parte de Telefonica
[ca] Reprodusisqui eth tèxte dera accion de protèsta ara quau è dat supòrt e que vos convidi a signar.
[se] Reproduzco eth texto dera acción de protèsta ara qu'è dado apoyo y que les invito a firmar.
Recientemente nos a llegado la noticia de qu'era compañía MOVISTAR, antes llamada Telefónica, va a financiar era darrèra invención dera mesa deth toro, er Instituto Superior de Estudios Taurinos. MOVISTAR evidentemente financiará este aberrante instituto con sus beneficios, pero entre sus clientes hay muchos particulares y empresas qu'están en contra deth maltrato bèstia en todas sus formas, incluida era tauromaquia, y que non están d'acuerdo con que se financie era tauromaquia pòur diferentes razones. Ua d'ellas s'era imagen que s'está dando ath mundo deth país en que vivimos como país de salvajes y de barbarie, ua imagen que no represente ara mayoría de clientes de MOVISTAR.
Ua carta firmada pòur 273 especialistas de distintas ramas médicas y científicas relacionan era tauromaquia y eth maltrato bèstia con niveles más altos de violencia en les países en les qu'estos sòn permitidos, o ath menos non son perseguidos.
Asímismo declaraciones n'agosto pòur parte de políticos qu'afirmaban que se llega ara mayoría deth público lo que realmente implique ua corrida de toros, "era batalha está perdida pòur parte de les taurinos" nos lleva a pensar que cuando algo se quiere ocultar dera verdad se que non puede èster bueno. De hecho, así lo pensamos, y pòur eso era razón d'èster d'este manifiesto.
Otra razón se qu'a muchas personas nos parece vergonzoso qu'en este momento, en cual según algunas ONG's unos 25.000 niños mueren de hambre cada día en mundo, s'esté subvencionando era tauromaquia a sabiendas qu'ua 70% dera población española non tiene ningún interei en esta mau llamada "fiesta".
A les que firmamos este manifiesto nos parece inmoral era financiación d'un acto en que se maltrata a ua bèstia, y justificando era continuación dera misma con argumentos tan peregrinos como era desaparición deth toro de lidia. Primero rebrembar qu'eth toro de lidia non s'ua especie bèstia, sino ua raza creada ex profeso pare era tauromaquia, pero s'a pesar de todo consideramos esta razón, MOVISTAR podría financiar era conservación d'especies tan nuestras como eth águila reau o eth lince ibérico, pòur poner sólo dus ejemplos.
Pòur estas y más razones, queremos dejar constancia de nuestro descontento con esta actitud protaurina de MOVISTAR, esperando así qu'esta empresa decida tomar otro camini y non financiar era tauromaquia, pues se non les clientes tomaremos otro camini hacia otra compañía más justa y menos agresiva con era planeta.
Apunts anteriors sus aguest tèma:
22.8.10 Catalonha se place al capdavant dera UE ena emparança des bèsties
29.7.10 Era prohibición de les toros en Catalonha
28.7.10 Es drets des bèsties trionfen: proïbides es corrides de toros
28.7.10 Eth Parlament vòte aué era possibla prohibició des curses de braus
29.12.09 Catalonha afronte eth debat sus era prohibició deth patiment des toros
29.12.09 Cataluña afronte eth debate sus era prohibición deth sufrimiento de les toros
10.1.10 Manifest pera abolició deth foie-gras
10.1.10 Toros oc, gats non! Curiositats dera justícia
Podetz votar es blòcs preferits fins eth 9 de seteme. Enguan, a banda de votar es blòcs, tanben podetz avalorar cada entrad apublicada. Aguesta avaloracion ("m'agrade") incidís en resultat finau, ja que cada cinc supausen un vòt entath blòc. Clica era icona!
[se] Reproduzco eth texto dera acción de protèsta ara qu'è dado apoyo y que les invito a firmar.
Recientemente nos a llegado la noticia de qu'era compañía MOVISTAR, antes llamada Telefónica, va a financiar era darrèra invención dera mesa deth toro, er Instituto Superior de Estudios Taurinos. MOVISTAR evidentemente financiará este aberrante instituto con sus beneficios, pero entre sus clientes hay muchos particulares y empresas qu'están en contra deth maltrato bèstia en todas sus formas, incluida era tauromaquia, y que non están d'acuerdo con que se financie era tauromaquia pòur diferentes razones. Ua d'ellas s'era imagen que s'está dando ath mundo deth país en que vivimos como país de salvajes y de barbarie, ua imagen que no represente ara mayoría de clientes de MOVISTAR.
Ua carta firmada pòur 273 especialistas de distintas ramas médicas y científicas relacionan era tauromaquia y eth maltrato bèstia con niveles más altos de violencia en les países en les qu'estos sòn permitidos, o ath menos non son perseguidos.
Asímismo declaraciones n'agosto pòur parte de políticos qu'afirmaban que se llega ara mayoría deth público lo que realmente implique ua corrida de toros, "era batalha está perdida pòur parte de les taurinos" nos lleva a pensar que cuando algo se quiere ocultar dera verdad se que non puede èster bueno. De hecho, así lo pensamos, y pòur eso era razón d'èster d'este manifiesto.
Otra razón se qu'a muchas personas nos parece vergonzoso qu'en este momento, en cual según algunas ONG's unos 25.000 niños mueren de hambre cada día en mundo, s'esté subvencionando era tauromaquia a sabiendas qu'ua 70% dera población española non tiene ningún interei en esta mau llamada "fiesta".
A les que firmamos este manifiesto nos parece inmoral era financiación d'un acto en que se maltrata a ua bèstia, y justificando era continuación dera misma con argumentos tan peregrinos como era desaparición deth toro de lidia. Primero rebrembar qu'eth toro de lidia non s'ua especie bèstia, sino ua raza creada ex profeso pare era tauromaquia, pero s'a pesar de todo consideramos esta razón, MOVISTAR podría financiar era conservación d'especies tan nuestras como eth águila reau o eth lince ibérico, pòur poner sólo dus ejemplos.
Pòur estas y más razones, queremos dejar constancia de nuestro descontento con esta actitud protaurina de MOVISTAR, esperando así qu'esta empresa decida tomar otro camini y non financiar era tauromaquia, pues se non les clientes tomaremos otro camini hacia otra compañía más justa y menos agresiva con era planeta.
Apunts anteriors sus aguest tèma:
22.8.10 Catalonha se place al capdavant dera UE ena emparança des bèsties
29.7.10 Era prohibición de les toros en Catalonha
28.7.10 Es drets des bèsties trionfen: proïbides es corrides de toros
28.7.10 Eth Parlament vòte aué era possibla prohibició des curses de braus
29.12.09 Catalonha afronte eth debat sus era prohibició deth patiment des toros
29.12.09 Cataluña afronte eth debate sus era prohibición deth sufrimiento de les toros
10.1.10 Manifest pera abolició deth foie-gras
10.1.10 Toros oc, gats non! Curiositats dera justícia
Etiquetes de comentaris:
[se], campanhes, drets umans
Subscriure-se a:
Messatges (Atom)


















.jpg)
