Es ONG catalanes prefereixen corrupció a preséncia efectiua

Per F. Xavier Agulló. Aguesta setmana, dempús er alliberament des dus cooperants de Barcelona Accion Solidària que demorauen captius per terroristes islàmics, s'a iniciat eth debat que ja s'apuntar ath sòn moment, mès que clarament no tocaue.

Era qüestió ei s'ara que ja an tornat, a sentit qu'era Federacion Catalana d'ONGD (FCONGD) age eth desvergonyiment d'afirmar qu'"es caravanes solidàries no serien eth nòste modèl de cooperacion".

Pr'amor que... quin ei eth sòn modèl? Donques un modèl de contraparts, damb eth que jamès no saben s'existissen de debò es projèctes, e des que sonque an un papèr justificatiu, e totòm content. Aguest ei eth "modèl" més bon qu'ua caravana solidària hèt per "amateurs" (segontes era FCONGD segur). Mès encara, s'auem de hèr cas des numeros "reaus" d'ua ONG coma Intermón, sonque 55 de cada 100 ? arriben as projèctes pr'amor qu'es 45 restants se demoren en mans de "professionaus" cooperants damb taules en "prumèr món". Aguest ei eth modèl qu'es ONGD catalanes "prefereixen". Seguitz en tot liéger >>>

Eth projècte "Gestion Sostenible Rural" e eth Hilat de Custòdia deth Territòri collaboraràn entara preservació e conservacion des recorsi naturaus

Adrinoc, coma entitat coordinadora deth projècte de cooperacion "Gestion Sostenibla Rural. Implantacion dera RSE as organizacions des territòris Leader", e eth Hilat de Custòdia deth Territòri an signat un convèni de col?laboració damb er objectiu d'auançar ena preservació e conservacion des territòris rurals enes quaus actuen. Er acte, en quau an anonciat eth president deth Grop d'Accion Locau dera Zòna Nord-Oriental de Catalonha, Joan Espona e eth director deth Hilat de Custòdia, Jordi Pietx, a agut lòc ena sedença deth Conselh Comarcal dera Garrotxa.

D'acord amb eth convèni, ADRI-NOC, en nom des 18 grops participants en projècte "Gestion Sostenible Rural", s'a comprometut a fomentar era signatura d'acòrds de custòdia deth territòri en aqueres empreses beneficiàries d'ajudes Leader susceptibles de preservar recorsi naturaus o patrimonials en finques dera sua proprietat. En aquest sentit, es Grops d'Accion Locau auràn en compde a partir d ara aguesta possibilitat ena definicion des plans de melhora de RSE que prepausen as empreses o entitats beneficiàries d'ajudes, en el marc deth sòn compromés de conservacion e preservació der entorn.

Eth Hilat de Custòdia deth Territòri, per la seva banda, s'a comprometut a facilitar as tecnics RSE des Grops d'Accion Locau supòrt tecnic en relacion ara custòdia deth territòri e de caractèr ambientau entath sòn prètzhèt d'implantacion de politiques sostenibles as organizacions beneficiàries d'ajudes Leader, així com a fomentar escambis d'experiéncies entre es entitats de custòdia deth territòri, es propietaris signataris d'acòrds de preservació e es empreses Leader. Seguitz en tot liéger >>>

Nau portau sus RS a Catalonha

Ja ei en línia eth nau portau sus Responsabilitat Sociau RSCat, qu'era Generalitat a metut en marxa conjuntament damb es organizacions empresariaus e sindicaus mès representatives de Catalonha, en marc deth Conselh de Relacions Laboraus.

Eth portau RScat nèish damb er objectiu de bastir un espaci de referéncia en que poguen confluir es principaus actuacions e iniciatives, tant publiques coma privades, que se pòrten a tèrme a Catalonha entath encoratjament dera Responsabilitat Sociau.

Se i pòt trapar informacion sus es esturments e experiéncies relacionades damb era incorporacion de critèris de responsabilitat sociau ena gestion d'empreses e organizacions, enes decisions de crompa e consum e ena gestion responsabla per part dera administracion publica.

Damb er objectiu qu'eth portau esdevingui referent en tèmes de responsabilitat sociau a Catalonha, considèren interessanta era incorporacion de contenguts, experiéncies e actes deth major nombre d'organizacions possible. En aquest sentit, metem ara vòsta disposicion ua adreça de corrèu per tal que se les hèsque arribar es aportacions e suggeriments així com es accions de promocion dera responsabilitat sociau que se possen per tal que poguen èster incorporades en portau RScat. Seguitz en tot liéger >>>

Irresponsabilitat culturau: empreses que se profiten des quaus Catalonha no ei un Estat

Per F. Xavier Agulló. Dera madeisha manèra que plan d'empreses no includissen ena sua estructure de còsti externalitats negatiues coma era contaminacion, plan ac hèn tanben en qüestions culturaus e lingüistiques. Ac vedem ena naua Lei deth Cinema catalana, a on as distribuïdores (es anomenades 'majors') no ei que se les hige un còst per doblatge, senon que s'an vengut en tot profitar dera externalitat negatiua de no doblar ena lengua pròpria deth país, en tot estauviar-se irresponsablement un còst qu'a un impacte negatiu sus era societat.

Liegie hè non guaire coma un empresari catalan, deuant era demanda de qué implicarie era independéncia de Catalonha sus eth sòn negòci, simplement apuntava qu'"a banda d no auer d'etiquetar en catalan arren mès"... "arren mès" no me demani? Ei a díder, aguest empresari s'a vengut en tot profitar deth hèt de què Catalonha no ei un Estat entà no includir era responsabilitat culturau enes sòns productes.

E vau a díder que no cau èster un 'major' entà èster irresponsable, plan souent era irresponsabilitat culturau comence peth pròpri empresariat deth país. Ath delà, s'escuden darrere era pression qu'er Estat espanhòl hè, junt amb determinati grupúsculs minoritaris.

Ei evident que se no i a ofèrta culturau en catalan no i aurà consum. Mès açò vau non sonque pera industria culturau, tanben pera rèsta. Dera madeisha manèra calec ua lei per eliminar es ampolhes de plastic de PET o eth CVC enes esprais, cau ua lei per etiquetatge en catalan ath comèrç e ara industria.

Deuant era irresponsabilitat sociau, cau leis, aguesta ei era trista realitat. Empresariat e consum, a parts iguals, se distribuïssen es tòrts dera irresponsabilitat culturau, coma der ambientau. Seguitz en tot liéger >>>

Era vertat sus Intervida mès apròp

Per F. Xavier Agulló. A punt de complir-se eth tresau an dera intervencion judicial dera Fondacion Intervida (11 de junhsèga, aué a estat anomenat Pablo Rafael Ruz Gutiérrez coma jutge instructor que substituïrà a Garzón al capdavant deth jutjat d'instruccion num. 5 dera Audiència Nacional, deth quau prenerà possessió a principis de junhsèga.

Sabem com acabarà eth cas, auançaua durant març era conselhèra de justícia dera Generalitat de Catalunya: "era volentat finau de totes es intervencions ei que, coma en cas Dexeus, es fondacions tornen a mans des sòns antigui membres e assegurèc qu''ei eth qu'a de passar un dia' damb era Fondacion Intervida".

Mentre, des deth govèrn catalan ja se premanissen per inevitable, s'an de començar a investigar es responsabilitats deth cas, tanben es politiques: no ei casualitat que, maugrat qu'era intervencion judicial siguec promoiguta des de sectors socialistes,en era administracion judicial i figuren dus personatges militants de dus grani partits politics catalans, de CIU (Àngel Miret, a mès membre destacat d'ua secta ultracatolica) e PSC (Àlex Masllorens). Açò donques, eth cas poderie auer mimetismes damb es derivacions politiques que ja venen en tot èster abituaus as darrèri casi de possibla corrupció politica deth país (cas Pretoria o cas Palau dera Musica, qu'afecten, d'igual manèra as dus grani partits catalanes). En politica... no existissen es casualitats, mès deisham que sigue eth jutge Ruz qui ac descorbisque peth sòn compde.

Mès tanpòc s'aurie d'amagar que darrera era trama politica i a qui de debò promoiguec era intervencion judicial, toti eri vinculadi damb es sectors socialistes e nacionalistes, eth possible lobby integrista deth Tresau Sector a Espanya:

-Grop Prisa: per què eth periodista Carles Quílez de Cadena Ser comencèc a enviar acusacions còntra Intervida damb informacion que ni tan sols es pròpris acusats no auien mesi abans dera intervencion judicial? Per què era hemna de Quílez siguec contractada recentment coma responsable de comunicacion dera Intervida ocupada? Ei un pagament de favors? Quina relacion i a entre es possibles favors e eth sòn nomenament coma director d'airau d'anàlisis de l?Oficina Antifrau de Catalonha?
-Companhia de Jesús (ESADE, Intermón): segontes rumors, en aqueth moment, Ignasi Carreras, actualment responsable der Institut d'Innovacion d'ESADE e exdirector generau d'Intermón, siguec consultat sus qui debia formar lo causisqui d'Administradors. Quin papèr auec exactament aguest individú? No desbrembem qu'era grana beneficiada dera intervencion judicial d'Intervida ei era sua grana 'competidora', Intermón, er ONGD des jesuïtes que pareishen siguec incapaç de saber concórrer. Eth libre 'Objetivo Intervida' detalla es possibles vinculacions d'Intermón damb eth cas. Sus aguesti punt publicaram en breu un interessant article sus un casualitat impossible...
-Fondacion Lealtad: es fundadors d'Intervida presentèren es sòns compdes per poder compréner ara guida de transparència d'aguesta fondacion ocntrolada per exdirectius d'Intermón e AB Assessors. Per què auien de 'desemmascarar-se es fundadors s'auien bèra causa qu'amagar justament deuant era sua principau 'competidora'? Per què Fondacion Lealtad ara sua desestimació considère mès grèu auer un 'patronat virtuau' com auie Intervida que hèr public un còst d'estructura de mens deth 20% quan en realitat al cas d'Intermón ei deth 45%?
-Coordinadora d'ONGD: Eduard Ballester, director tecnic dera coordinadora catalana d'ONGD's, afirmèc en un entrevista televisiva que, maugrat qu'ei clar que no i a delicte, existís un 'conflicte etic', per era quau causa, independent dera resolucion deth cas, "Intervida a d'èster liquidada e repartida" entre es autes ONGD's (tota ua pròva deth mobil).

En fin, ja varem tractar sus era trama en un post anterior en forma mès metafòrica e extensa. Demoram qu'eth jutge Ruz sàpie liéger ben eth cas, estranh a qui lo pressionarà, e que li dongue a aguest cas era importància que se merite a la vista des milions de persones afectades a tot eth món, tot i auer entre mans casi d'ua magnitud mediàtica considerablement superiora.

Mentrestant podem revisar eth vidèo que hec tremolar es cames as administradors judicials:

Seguitz en tot liéger >>>

R + RSC: a la recerca deth vincle entre innovacion e RSC

Per F. Xavier Agulló. Era intuïció tostemps m'a dit qu'era innovacion ei eth principau benefici d'apostar pera RSC. Era vertat ei que i a ua certana correspondència entre es dus factors, que se retroalimenten de facto. Era reflexion no a de cenyir-se ath concèpte d'innovacion responsabla, que podem trapar per exemple ena nòrma SGE 21, que requerís qu'"Era organizacion a de proporcionar productes e servicis responsables e competitius, entà açò establirà un compromés continu damb era Recèrca, eth Desvolopament e era Innovacion (R + D + e), en tot includir ena elaboracion deth producte o eth dessenh deth servici critèris etics, laboraus, sociaus e ambientaus. "

Açò implique qu'era RSC alimente era R + D + e, mès no ei mens cert que tanben era pura innovacion acabe en tot generar ues actituds, corporatives mès tanben personaus, en se des organizacions que hè que siguen aguestes es que mès aposten pera RSC.

Mès aguest punt a estat pòc estudiat, e normaument quan se cerque tarifar era RSC en tèrmes quantitatius s'apunta majoritàriament a retorn dera inversion, melhora dera productivitat, aument dera satisfacció des grops d'interès, progressió dera imatge de marca, etc.

Qu'era innovacion ei un factor de competitivitat clau en ua economia globau ei de tòpic, mès qu'a aguesta podem arribar en tot promòir programes de RSC o qu'era R + D + e acabe en tot portar-nos a ua major implicacion genetica damb era RSC, ei un tèma interessant objècte d'estudi.

En aguest punt preten arribar Forética, qu'en col·laboració damb Phillips i Zeltia an iniciat un projècte de recèrca sus eth tèma (veir nòta de premsa). Era innovacion pòt èster eth Gran Frair dera RSC, serà? Seguitz en tot liéger >>>

Era responsabilitat sociau: Reflexions e apunts des dera Universitat

Per Juanjo Martí. En aguest article se presente ua introduccion ath marc de trabalh sus era tematica dera responsabilitat sociau ara Universitat, es principis d'accion que fonamenten eth concèpte e eth papèr qu'an es Universitats ena sua missió de formacion e investigacion envers era societat. Eth trabalh d'aguest article ei frut deth programa de doctorat dera Universitat de València "Desvolopament personau e participacion sociau", dat que tal com indique eth sòn nòm, eth desvolopament des nòstes capacitats e responsabilitats coma essers umans e eth trabalh en comú, permeteràn arténher que des des estructures que nos organizam procurem ua societat globau mès igualitària e sostenibla pes persones que lo habitem e es pròplèus generacions.

Eth concèpte de responsabilitat sociau, e eth sòn adjectiu coma conducta o comportament "sociaument responsable", ei enes inicis deth sègle XXI transversalment aplicable as accions qu'es persones entreprenen individuaument o des de quaussevolh organisme public o privat, damb o sense ànim de lucre.

Parlar de responsabilitat sociau a estat, enes sòns inicis, ua crida des dera societat civil orientada ath món empresariau pr'amor que s'auesse suènh deth miei ambient, se respectèssen es drets umans, es drets laboraus e ua demanda de transparència sus com opèren es empreses multinacionaus, ja qu'en bèri casi an major abast, influéncia e pressupòst que bèri govèrns.

Era crisis economica deth 2009 a vengut acompanhada tanben de demandes sus transparència ara administracion publica. En eth podem díder qu'eth 2010 serà un an en qu'es actuaus circonstàncies sociaus, daràn un impuls a analisar a on radica era responsabilitat dera crisis, e aguest hèt requerirà ua especiau reflexion as universitats: era majoria de persones qu'ocupen lòcs de responsabilitat en empreses e govèrns s'an format en universitats. Ei responsabilitat dera Universitat trabalhar es valors de responsabilitat sociau?

Era Responsabilitat sociau en marc globau. Era Organizacion des Nacions Unides.

Es Nacions Unides a estat des de finaus dera II Guèrra Mondiau un referent globau entà trabalhar en comú es prioritats internacionaus, per procurar un món de convivéncia democratica en totes e cada ua des nacions e entre eres. En contorn de responsabilitat sociau er an 2000 er exsecretari generau des Nacions Unides, Kofi Annan, dèc inici ath Globau Compact (pacte globau a Espanya ) en tot hèr ua crida as organizacions empresariaus, universitats e entitats deth tresau sector a trabalhar en conjunt sus 10 principis organizadi en quate airaus: drets umans, drets laboraus, miei ambient e anticorrupció. Paral?lelament Nacions Unides instava as govèrn a trabalhar entà poder acomplir es Objectius deth Mil?lenni coma ne son exemple: combàter era fam, poder dar educacion a totes es persones, promòir era egalitat de genre, melhorar er accès ara sanitat, hèr un món mès respectuós damb eth miei ambient e sostenible, entre auti.

Eth Pacte Globau supause ua plataforma participativa qu'a nivèu globau possibilite desvolopar un marc de bones practiques e transparència enes activitats d'organizacions tant empresariaus coma publiques e dera societat civil.

Juntament amb ath trabalh entre organizacions, era educacion ei un airau prioritària per aportar coneishement, possibilitar eth desvolopament uman, fomentar era creativitat, innovacion e, en si mateix, era cultura. Aguest ei eth prètzhèt que se trabalhe des dera Organizacion des Nacions Unides pera Educacion, era Sciéncia e era Cultura (UNESCO damb es sues sigles en anglés). Era responsabilitat sociau dera Educacion Superiora a estat tèma important enes dues darrères conferéncies mondiaus, ja ara celebrada a París eth 1998 se senhale eth besonh de formar persones ena Universitat altament qualificades, mès non sonque açò se non tanben ua ciutadanetat responsabla, en tot aufrir as persones que se formen enes Universitats era possibilitat de desvolopar plenament es sues capacitats damb un sentit dera responsabilitat sociau; per acomplir aguest prètzhèt, era educacion superiora a d'aumentar era sua contribucion ath desvolopament deth conjunt deth sistèma educatiu, entre autes actuacions mitjançant era elaboracion de plans d'estudi e en tot hèr investigacions sus era educacion. Ara darrèra conferéncia deth 2009, novament se ressalta eth déuer dera Educacion Superiora de non soleti proporcionar competéncies ar alumnat, se non tanben contribuïr ara formacion d'ua ciutadanetat dotada de principis etics, compromés damb era construccion dera patz, era defensa des drets umans e es valors dera democracia.

Es Nacions Unides promòn qu'es estats e es organizacions trabalhen en conjunt per ua societat globau de benestança e egalitat, en tot adreçar-se ath sistèma d'Educacion Superiora dat es persones qu'ocupen es diferenti cargues en administracions, empreses e organizacions receben formacion superiora. En aquest sentit, se pòt apreciar qu'eth papèr des Universitats ei centrau en generar un modèl de societat sostenibla, igualitària e damb valors de respècte ara diversitat e eth miei en que viuem.

Era responsabilitat a estat objècte de debat as nòstes societats, era demanda que s'a hèt ei s'a de vier per lei er èster responsable o ei un d'alternatiu. Seguidament nos apropam ath contèxte politic per veir en qué ja nos afecte.

Era responsabilitat sociau a d'Espanya coma a membre dera Unió Europea (UE).

Espanya coma a membre dera Union Europa a d'auer en compde es directrius que se decidissen ath parlament europèu en diferenti contorns. Leis com era d'Egalitat, era lei dera dependéncia, formacion ocupacional, iniciatives vers eth reciclatge e ús d'energies renovables... an eth sòn origen enes acòrds prenudi a nivèu comunitari.

Eth marc de referéncia sus era responsabilitat sociau ei eth libre verd (2001) que hè referéncia as empreses, e ja a nivèu generic, eth Tractat de Lisboa aprovat eth 2007 e qu'inície eth sòn foncionament durant eth 2010. Senyala en sòn punt 3 qu'un des reptes ei afavorir ua Europa des drets, des valors, des libertats, era solidaritat e era seguretat.

A nivèu educatiu, er apertier ena UE a agut dus efèctes importanti: era assignatura d'educacion entara ciutadanetat ara educacion primària e segondària e ar espaci europèu d'educacion superiora, eth procès de Bolonya . Es dus casi son producte dera integracion de diferentes cultures en un procès de col?laboració per enfortir uns principis e uns valors. Eth procès europèu no parle de responsabilitat sociau fora deth contorn empresariau, mès se que represente ua integracion de preocupacions per configurar un espaci de drets sociaus e se denota damb era promocion d'egalitat d'oportunitats a toti es col?lectius; podem parlar qu'Europa coma a convergéncia de païsi a ua base comuna sénter era responsabilitat de mantier e promòir auanci sociaus.

Era responsabilitat sociau enes Universitats iberoamericanes.

Era responsabilitat sociau aplicada ath contorn dera comunitat universitària a un prumèr inici ena iniciativa "Universidad Construye País" (UCP), desvolopada a Xile arraïtz dera participacion d'Universitats publiques e privades en un projècte de reflexion sus responsabilitat sociau promoigut per dues organizacions sense ànim de lucre: era corporació Anóncie e Avina, andues entitats damb origen ena sua fondacion a entitats empresariaus, hèt qu'ei important dat que supause un punt de trobada entre eth sector empresariau e eth tresau sector en favor de trabalhar damb es entitats d'educacion superior per afavorir ua base de creishement sociau e sostenible

Eth projècte UCP ei eth mès important desvolopat a hores d'ara entre universitats, maugrat qu'a nivèu internacionau i a iniciatives coma eth Hilat Talloires qu'engloba universitats d'arreu deth món, mès se centre mès ena foncion sociau dera Universitat damb tematiques coma er aprendissatge - servici destinades a orientar ar alumnat des universitats a establir cooperacions de voluntariat damb eth sòn entorn. Era proposicion deth projècte UCP compòrte ua reflexion sus era foncion dera Universitat ena societat, d'aguesta manèra ena definicion adoptada de RSU pes universitats participantes, s'enten era "Responsabilidad Sociau Universitaria como era capacidad que tiene era Universidad como institución de difundir y poner en práctica un conjunto de principios y avalores, pòur medio de cuatro procesos claves: gestión, docencia, investigación y extensión" (UCP, 2002) .

Era coordinadora deth projècte siguec era exrectora dera Universitat Catolica de Temuco, e posteriorament ministre d'educacion enquiath 2009, senhora Jiménez de la Jara, qui va afirmar(2007) qu'en procès de constitucion d'un hilat interuniversitari per trabalhar era RSU siguec basic que cada universitat auesse libertat entà portar a tèrme es sòns procèssi de comprensió e anàlisi dera sua responsabilitat sociau, en tot incidir damb es valors e etica qu'entà cada universitat siguessen importanti e trabalhèsse damb coherència segontes es valors declaradi. Damb aguestes paraules incidís qu'aguest plantejament implique qu'es valors s'aprenen des dera emocion e era motivació; era vivència o experimentació de valors e era sua reflexion e argumentació; hèt peth quau es Universitats deuen definir e comprometer-se damb es valors que son dispausades a víuer e que son claus en sòn procès de desvolopament. Segontes Jiménez "Las declaraciones de principios y avalores non garantizan era generación de compromesi." (UCP, 2006; p. 131) e remèrque que " non se puede gestionar lo que no se comunique, comunicar lo que no se mide, medir lo que no se define y definir lo que no s'entiende". (UCP, 2006; p.109)

Damb aguestes paraules establís damb plan de coherència, qu'ua Universitat no pòt díder que represente uns valors se no inície un procès de reflexion e anàlisi sus er efècte qu'a enes valors des persones que ne formen part dera comunitat universitària. Remèrque que cau generar contèxtes apropriats entà que se desvolòpen es persones e se gestione apropriadament era capital umana, en tot èster ua des idèes fondamentaus en aguest enfocament eth desvolopar era gestion dera Universitat coma organizacion des dera construccion d'espacis de conversació, e era declaracion des compromesi adoptadi. Eth projècte UCP (2006) desvolòpe es prumèrs esturments d'avaluacion sus percepcion de RSU ara comunitat universitària, eth prumèr esturment d'avaluacion de comportaments sociaument responsables ar alumnat (Navarro i Bustamante, 2007) e era prumèra inclusió d'ua assignatura sus responsabilitat sociau ara malla curricular de diferentes facultats.

Actualment a nivèu Iberoamericà eth principau trabalh entre universitats de diferenti païsi lo hè eth hilat d'universitats jesuïtes AUSJAL , damb un conjunt de proposicions e desvolopament d'esturments d'anàlisi, ena madeisha línea des trabalhs desvolopadi ath projècte UCP e en tot enlaçar damb eth modèl de gestion d'impactes dera universitat presentat per Vallaeys i Carrizo (2006).

AUSJAL en tot combinar eth modèl d'avaluacion intèrna e de gestion, artenher unificar es dues aportacions mès importantes hètes enquiath moment. Es trabalhs de Vallaeys des dera Pontificia Universidad Católica deth Perú, e coma assessor deth Banc Inter american de Desvolopament ena seccion d'etica, capital sociau e desvolopament, a agut repercussion en tot eth contorn iberoamericà. Senhalam es cinc impactes especifics que genère era universitat per Vallaeys e Carrizo (2006) son:

a) Impacte Organitzacional, en base ar impacte que genère enes persones implicades en sòn foncionament, investigadores, docents, personau administratiu e alumnat.

b) Impactes Educatius, sus era formacion des joens e professionaus, era concepcion deth món, era metodologia de desvolopament personau e professionau així com sus era deontologia professionau qu'oriente eth rol sociau deth futur professionau.

c) Impacte cognitiu e epistemològic; era universitat genère coneishement mitjançant era investigacion, en tot constituïr-se en un pònt entre sciéncia e societat.

d) Impacte sociau, ei era universitat un referent tant ena formacion coma ena produccion de coneishement damb ua clara incidéncia en desvolopament sociau quan vincule era sua labor docent damb er exterior en tot atenent es demandes dirèctes o indirectes deth sòn entorn a nivèu locau e globau.

e) Impacte ambientau. Era universitat, coma era rèsta des organizacions, en exercici des sues activitats quotidianes tanben genère impactes sus eth miei ambient (petjada ecologica) qu'afecte era sostenibilitat a nivèu locau e globau.

Ath nòste contèxte de referéncia espanhòl trapam dues tipologies d'iniciatives en RSU: ua que serie representada pera Universitat de Compostela, era UNED e eth fòrum de conselhs sociaus des universitats publiques andaluses, qu'a enfoca era RSU des d'ua perspectiva de gestion organitzacional e a aplicat modèls d'anàlisi de gestion, coma es empreses, en tot realizar memòries alhora qu'en tot fomentar activitats e trobades de reflexion sus es implicacions qu'a era RSU; e ua perspectiva de reflexion e recèrca sus que s'enten per RSU enes Universitats damb desvolopament d'esturments d'anàlisi sus er impacte dera Universitat en analisar s'eth sòn alumnat aquerís un sentit de responsabilitat sociau ena formacion; ei eth cas dera Universitat privada Francisco de Vitòria , prumèra a Espanya en crear ua assignatura de responsabilitat sociau, e era Factoria de Responsabilitat Sociau dera Universitat de Valladolid que hè un des estudis mès extens de responsabilitat sociau ara universitat, tanben en consonància ath hèt ath projècte UCP.

Des reflexions realizades enes encontres des universitats qu'analisen eth modèl de gestion organitzacional, ei interessant auer present que, així com ath parlar de gestion s'incidís ena participacion, dera Cuesta y Fernández (2008) incidiren enes conclusions dera "I Jornada Iberoamericana sus responsabilitat sociau dera universitat" sus eth problèma de representacion des grops d'interès enes conselhs de govèrn des universitats e era pòca participacion der alumnat; en tot citar que se no anóncien ei que no se senten partícips deth projècte universitari.

En aquest sentit, es universitats qu'analisen des dera investigacion sus era incidéncia dera formacion universitària ena responsabilitat sociau der alumnat son en un moment iniciau e en tot crear esturments d'avaluacion qu'apliquen ath sòn contèxte, comencen eth prètzhèt de reflexion sus eth grad qu'eth sòn alumnat s'impregna de valors orientadi ara societat.

Er estudi dera RSU apòrte interrogants sus eth hèt d'estudiar era participacion der alumnat e eth personau docent, investigador e d'administracion ath projècte universitari, ja que com indique Jiménez, no se pòt parlar qu'era universitat a uns valors se no son partidi pera comunitat universitària e non sonque se declaren se non que se manifèsten damb accions e comportaments sociaument responsables (Navarro, 2003).

Eth hèt de qu'es persones qu'ocupen nauti cargue en empreses e administracions, e es circonstàncies actuaus de crisis obliguen a ua reflexion sus s'eth perfil de persones qu'ei enes universitats a ua tendéncia de valors individuaus de benestança personau, o ua orientacion col?lectiva vers era melhora des condicions dera societat.

Er estudi dera RSU: variables dera persona sociaument responsabla.

Eth modèl deth projècte UCP, fonamentat en analisar es valors qu'a era universitat e trabalhar en conseqüència, afavorís qu'un còp s'a investigat e se coneish era realitat dera universitat se pòt iniciar eth trabalh en sensibilització a toti es nivèus sus el què ei e qu'implique era responsabilitat sociau e açò possibilite definir eth modèl d'universitat e comunicar es valors qu'a en tot demostrar com les transmet.

Era investigacion que se promò des deth programa de doctorat desvolopament personau e participacion sociau a un enfocament des dera psicologia basica, de mode que dirigim era nòsta atencion as variables que s'atribuís èster mès sociaument responsable e en conseqüència, desvolopar des des organizacions damb es quaus se trabalhe, modèls de gestion sociaument responsabla.

Er estudi des valors a estat objècte de nombroses investigacions, mès sens dubte un des autors que mès importància an ara actualitat ei Shalom Schwartz qui caraterize es valors coma credences ligades ara afectivitat, dat que quan es valors s'activen son impregnats de sentiment; son metes desitjables que motiven era accion, transcendeixen es situacions e accions especifiques e per això son pes persones critèris que guiden era avaluacion e seleccion d'actituds, e establissen ua jerarquia d'importància entre valors per sobre de nòrmes e actituds (Schwartz, 2009). Per Schwartz es valors responen a exigéncies universaus der èster uman: besonhs biologics der organisme, besonhs sociaus relacionadi damb era regulacion des interaccions personaus e besonhs socioinstitucionaus referents a superviuença e benestança des grops. Era Teoria des Valors Umans de Schwartz presente dètz tipes motivacionals, quasi universaus, que rebaten aguesti tres besonhs basics acorropadi en dues dimensions bipolars: orientacion ara autopromocion (comportaments individualistes) vers orientacion ara autotranscendència ( comportaments col?lectivistes); e dubertura ath cambi vers conservacion. Schwartz per verificar era sua teoria creèc dus qüestionaris de valors qu'an estat aplicati a 70 païsi en tot demostrar era validesa dera sua teoria, e a nivèu europèu ei un des esturments que s'utilizen ara Enquèsta Sociau Europèa per determinar com se modifiquen es valors enes diferenti païsi dera Unió Europea.

Ath parlar de valors, e hèr referéncia as emocions coma activadors des accions que guiden era conducta des persones vers es auti, inevitablament des dera psicologia basica referim ara empatia, a on dusaus autors coma Davis (1983, 1994) intervien tant variables cognitives de méter-se ena situacion des autes persones, coma responses afectives e non afectives; hèt qu'auti autors coma Eisenberg (2009) e Batson (2009), tanben considèren coma fondamentau per portar a tèrme accions prosociaus e altruistes vers era societat, e segontes Sevillano (2007) tanben interven enes conductes de suènh vers eth miei ambient.

Davis (1980) aportèc en estudi dera empatia un des esturments mès excellents dat que presta atencion a variables emocionals e cognitives, eth qüestionari IRI (Indèx de Reactivitat Interpersonau), que pera version espanhòla a estat adaptat per Mestre, Frías y Samper, 2004; dera Universitat de València. Er esturment a 4 subescales: adopció de perspectiva, preocupacion empàtica, malestar personau e fantasia. Era prumèra a un compausant mès cognitiu, es dues següentes mès afectiu e era darrèra requerís cognició e emocion.

Des der estudi dera neurociència, era empatia recep plan d'atencion dat qu'interven en circuits neuronals que per ua part establirien predisposicions a auer ua rota emocional empàtica innata (Preston e de Waal, 2002) damb un nuclèu de neurones espill (Iacobini, 2008), que reaccionarien as circonstàncies des auti éssers; e ua relacionada damb circuits cognitius pes quaus es persones nos podem méter ena situacion d'auti, e com senyalen Vignemont i Singer (2006), se pòt empatitzar ben per establir un estat afectiu isomòrfic en estat afectiu d'auta persona o persones, presents o imaginat com se pòden sénter, hèt extensible a non umans e per estenuda a bèsties o natura.

Segontes aguesta perspectiva, era empatia pòt èster eth fondament qu'es persones desvolopam ua personalitat prosociau (Penner i Finkelstein, 1998), bé pr'amor qu'auem disposicions que nos dan base per èster sensibles ara situacion dera auta gent e eth miei, o bé en tot educar es procèssi d'enraonament peth quau nos me hèm cargue; e açò repercutirie ena jerarquia des valors qu'ajam en tot orientar-les cap ara dimension mès sociaument responsabla d'autotranscendència segontes Schwartz.

Investigacions en sentit de valor e empatia s'an hèt ena Universitat de Finlàndia Myyry y Helkama (2001) heren un estudi sus valors e empatia en alumnat de diferentes carreres mès sociaus e tecniques, en tot auer present es diferéncies de genre. Senyalen en sòn estudi qu'era empatia correlaciona bé damb era tipologia motivacional d'Universalisme, que va ligada a valors col?lectivistes.

Sus responsabilitat sociau en alumnat, Navarro e Bustamante (2006) realizèren un estudi ena Universitat de Concepción, participant deth projècte UCP, a on era Universitat s'a ua assignatura optativa de responsabilitat sociau e avalorèren er impacte qu'a as comportaments der alumnat, l'age cursada o non, mitjançant un qüestionari qu'avalore er auto atribució de comportament sociaument responsables e era intencion subjacenta ath comportament per èster realment responsable e non egoista, ja qu'un comportament sociaument responsable a d'auer era intencion d'un benefici comun.

A Espanya, De la Calle (2009) realizèc un estudi sus responsabilitat sociau der alumnat universitari entre era Universitat Francisco de Vitòria e era Universitat Complutense, dat qu'ara prumèra i a ua assignatura de responsabilitat sociau, damb era volentat de validar un esturment de mesura e avalorar eth papèr qu'a ena malla curricular ua matèria transversal de responsabilitat sociau. Tanben ena Universitat de Valladolid, que no a per ara assignatura en responsabilitat sociau, s'a hèt un estudi per validar un esturment sus era responsabilitat sociau der alumnat (Factoria de Responsabilidad Socia, 2009)

Valors e empatia son variables que s'an en presents nos es diferenti esturments, e per això credem qu'andues variables psicologiques meriten atencion des des universitats e concretament ena elaboracion d'investigacions sus es valors coma construccions sociaus e era empatia coma pònt entre era cognició e era emocion, base fondamentau enes conductes vers era societat e modèls de responsabilitat. Aguest hèt ei de vitau transcendència pes institucions educatiues, dat que se se vò educar segontes un modèl de valors, serà de besonh tanben auer ne conta era educacion dera cognició empàtica ja que si bé no se pòt cambiar era variabilitat innata a auer, més o menys, reactivitat emocional empàtica, se que se pòt trabalhar sus eth mode d'enraonar e ponderar en valors es situacions sociaus. Eth hèt ei basic pes universitats, ja que se no fomenten valors que partisquen totes es persones dera comunitat universitària, se pòt convertir en un esturment per arténher objectius d'auto benefici personau e autopromocion desvinculada dera realitat.

Proposicion d'investigacion: cap a ua universitat empàtica.

Era base deth nòste estudi a dus objectius. Per una banda constatam que no i a a nivèu internacionau ua planificació per estudiar eth fenomen recent dera responsabilitat sociau universitària, bé des dera perspectiva de gestion organitzacional e des metodologies per investigar ena comunitat universitària. Per aguest hèt era investigacion en cors, en tot hèr ús des innovacions en naues tecnologies, per un costat a creat ath domeni Http://www.universidades-responsables.org dues plataformes per trabalhar col?laborativament damb es grops d'investigacion que trabalhen eth tèma, o i agen interès; damb un mediawiki que recuelhe toti es trabalhs realizadi e en curs, e per auta un blog per publicar proposicions metodològiques.

Per altra banda, posse, damb era col?laboració de professorat de bères facultats, un estudi a alumnat dera Universitat de València de diferenti corsi sus valors segontes eth modèl de Schwartz, empatia segontes eth modèl de Davis, e comportaments sociaument responsables segontes eth modèl de Navarro; des d'ua perspectiva de genre damb eth modèl de Spence, Helmreich e Stapp (1973) ja que consideram qu'a banda de diferenciar per sèxe, cau apregondir enes diferéncies individuaus que i a entre empatia, valors e genre; en tot auer coma referéncia er estudi de Barberà i Mayor (1989). Aguesta investigacion tanben hè ús des innovacions en naues tecnologies damb era administracion des esturments mitjançant era Aula Virtuau dera Universitat de València, damb eth supòrt er equip tecnic qu'en tot moment nos assessora, e açò afavorís que se puga aplicar tot er alumnat dera Universitat (hèt peth quau demanaríem col?laboració) e a autes universitats d'iberoamèrica per tau de hèr un estudi qu'age representativitat, validesa e fiabilitat sufisentes.

S'a present qu'era responsabilitat sociau, des dera universitat, ei qüestió de trabalh en comú, dialòg e dubertura ara transdisciplinarietat.

Damb aguest article que va des des directrius internacionaus des Nacions Unides e era Unió Europea, en tot hèr un repàs des iniciatives mès importantes que se pòrten a tèrme e era concreció der estudi que se posse des dera facultat de psicologia, volem convidar a anonciar e enriquir eth trabalh en curs, pr'amor qu'ath fons ei trabalh de totes es persones, de totes es institucions d'educacion superior e eth nòste déuer de trabalhar vers un modèl de societat damb responsabilitat cap ara societat e es futures generacions.

Seguitz en tot liéger >>>

Cau un Còdi d'Etica dera Policia catalana?

Per F. Xavier Agulló. Eth corporativisme souent hè que collectius professionaus no se volguen sométer ar escrutini public ne dar compdes sus eth sòn comportament.

Son plan es collègis professionaus que s'an dotat d'un còdi etic. Per què no aurie d'èster atau ara Policia catalana? Son sobretot es sindicats es qu'an mostrat eth sòn desacòrd, "considèren ua naua mòstra d''intrusisme' e de 'desconfidança cap ath còs des Mossos d'Esquadra'. Arren mès lluny dera realitat.

Higen per mès inri que "qu'eth Còdi d'Etica no se limite a consagrar principis de comportament etic-com hè eth Còdi Europèu d'Etica dera policia-, senon que va més enllà e fins e tot detalla com s'an de portar a tèrme practiques policials coma es detencions, eth qu'estimen que les torne a méter sota sospita".

Ei un error pensar qu'un còdi de ' etica sonque a d'èster ua declaracion de "patz en món" com si d'ua eleccion de Miss o Míster Univèrs se tractèsse. Eth còdi etic entre en tèmes concrèts? E qué a de hèr senon!

I a plan d'organizacions e collectius qu'elabòren un còdi d'etica fins e en tot baishar-se-lo d'Internet. Pr'amor qu'un còdi etic sigue util, a d'èster concrèt, no pòt limitar-se ath "patz en món".

Se confonen plan, mès plan, es sindicats policials, mès eth que mès me preocupe ei... De qué an pòur? Seguitz en tot liéger >>>

Peróxidos Farmacéuticos= Generacion NiNi + John Cobra

Per Rosa Alonso. Peróxidos Farmacéuticos: Empresa que fabrique e comercialitza productes dejós era marca "Mussvital".
Generacion NiNi: "Reality" emetut pera Sexta que reünís a joens damb er objectiu de dotar-les d'un futur.
John Cobra: Individú que genère audiéncies damb actituds violentes e misògines.

... com se barrege açò?

Donques ben, eth passat ostiu dempús un assolellat dia de plaja, m'apropè ara mia farmacia abituau a cromprar un after-sun. Me decidí peth dera marca Mussvital. Per res especiaument, basicament ère d'ofèrta. E fixa-te, qu'era ofèrta me gessec cara.

Cara pr'amor qu'ar endeman me lheuè damb era pèth visibla e notablement "tacada" en aqueres zònes per on m'auie extés eth producte.

En tot hèr gala dera mia responsabilitat coma consumidora e ciutadana acudir rapidament ara mia farmacia pr'amor qu'avertisse ara farmacèutica e estimèssen eth poder retirar eth lot deth producte. Ua setmana de silènci dempús, incrèdula, pensè que no podie èster que ne era farmacèutica ne arrés s'interessèsse per estat deth cas. Seguia damb es míes taques.

Hí diuèrses gestions damb alguien deth (uelh!!) departament de màrqueting pr'amor qu'entenessen era sua responsabilitat en assumpte e actuèssen dera forma mès conseqüent.
Dues setmanes mès tard m'envièren un medicau forense e me meteren en contacte damb era sua companhia d'assegurances.

A dia d'aué ni eth lot a estat retirat, ne è agut responsa bèra ua dera companhia d'assegurances, ne de Peròxids Farmacèutics ni... açò oc, deth sòn gabinet jurídic oc è agut. A on m'informen qu'eth sòn client a actuat com deuie.

Donques ben, aué, en pòrtes deth nau ostiu escriui açò. No darè mès detalhs referent a això, encara que poderie e serien altament negatius dera empresa. Ne eth mèn entorn ne jo no crompraram mès productes de Peròxids Farmacèutics. Hèsquen eth qu'estimen convenient.

E saben per quin arrés deth mèn entorn no consumirà Mussvital? Donques per que coma es abitants der ostau de Generacion NiNi, Ni assumissen es sues responsabilitats damb es productes sanitaris que comercialitzen, ne se preocupen pera sua clientela qu'ei qui a d'aquerir es sòns productes.

I... pr'amor que coma aguest tau John Crube... m'an proferit eth madeish tracte coma eth quau generèc audiéncia ena gal·la d'Eurovision.

Quina llàstima qu'ua farmacèutica pogue èster la some de dus exemples de passotisme e de hèr riquesa damb er absurd... Seguitz en tot liéger >>>

Consum responsable per gésser de Matrix

Publicat ena revista Mil Veus

Per F. Xavier Agulló. Més dera mitat dera poblacion deth país assegure que cromprarie un producte que siguesse sociaument mès responsable qu'aute encara que siguesse una mica mès car. En canvi, pensen que sonque ua de cada cinc persones deth país hè eth madeish qu'eres. Ei eth qu'anomenem eth doble morau d'a qui consumís: en prumèra persona èm responsables, mès era rèsta dera poblacion no ac ei. Eth certan ei qu'era realitat mòstre qu'èm mès a prop deth 20% que deth 55% de persones consumidores responsables.

E eth certan ei qu'auem ua societat "bèra dorment", e cap de príncep blu que gause destorbar-ne eth sòn. En açò es mejans de comunicacion jòguen un rol especiaument clau. E ei que no ei pr'amor qu'oc qu'auem tanta escombraria enes nòsti aparelhs de TV: conflueixen es interèssi des mejans de comunicacion per atrèir audiéncia damb es dera classe politica per generar ments 'idiotes' sense esperit critic pròpri. Ei certan que totòm auer besonh moments per evadir-se (encara qu'ei més bon hèr-ac damb un bon libre, mès ben...), mès tota desmesura ei dolenta. E sobredòsi de TV genère ments cada vegada mens rabents e autònomes. Endormiscar era societat, tornar-la idiota en definitiva, ei eth 'paradís' dera naua classe dirigent des 'democracies dictatorials'. Dar 'carnassa e sang' as masses coma en epòca der Empèri Roman per desalimentar eth sòn esperit critic. Damb ments 'idiotes' no ei possible fomentar un consum responsable, activisme individuau, un esperit critic en definitiva: "lance bistecs de carn as cans, que desbrembaràn es sues foncions vigilants".

E ei aguest esperit critic, er auer critèri pròpri, eth que cau despertar. Ei eth bèth dorment que cau que desperti sense que l'age de besar arrés. Pr'amor que dera nòsta pròpria responsabilitat sociau ne sorgís era societat qu'auem e era qu'auram en futur. E auer esperit critic no vò díder 'criticar', senon actuar en conseqüència. No se i vau sonque a queixar-se e dempús no hèr arren, pr'amor qu'açò totòm ne sap plan. Cau qu'actuem a través dera unica causa que pòt hèr cambiar eth sistèma, eth consum, pr'amor qu'ei era unica causa qu'eth sistèma enten. Auem de visualitzar aqueth 'uncle Sam' que nos apunta damb eth dit e nos ditz: "we want you... ton be responsible".

Des deth consum sociaument responsable (CSR) nos preocupam de motivar era gent a èster critica damb eth que crompre e consumís, a guardar-se es etiquetes, a demanar-se com ei hèt eth producte, sus eth quau i a darrere d ua innocent preséncia ena prestatgeria deth supermercat. Pr'amor qu'ei com si viuíssim a 'Matrix', arren no ei eth que pareish. E dessús era majoria dera gent ditz que hè eth que realment no hè, e dessús considère que hè mès qu'eth que hè era rèsta.

Cau donques auer critèri en consum, ja sigui a través de critèris negatius (evitar determinada empresa, marca, país d'origen, etc) o positius (avalorar positiuament eth caractèr ecologic d'un producte o servici, eth sòn respècte as drets umans, as drets laboraus, ara gestion etica en definitiva. Tant se vau quin sigue eth critèri, tostemps depenerà dera personalitat de cada qui, mès cau auer-lo. Mentre nos preocupam sonque de prètz o relacion qualitat-prètz, es empreses tanben se fixaràn sonque en açò, e per tant redusiràn sous, se deslocalizaràn en païsi tresaus, retalharàn plantilles, etc pr'amor qu'auem eth que nos meritam.

Es sòs, eth consum, son eth nòste principau esturment (arma!) entath cambi, consumim donques responsablament: es abituds de consum d'ua de cada cinc persones dera planeta pòt hèr era diferéncia. Per tant, qui formi part d'aguesta 20% dera umanitat que consumís damb regularitat, definim eth futur dera planeta, així com es condicions de vida deth 80% restant.

No podem demanar as empreses que siguen responsables se no ac èm tanben, e híger, se no ac èm prumèr. Abans qu'empreses responsables i a d'auer persones responsables.

Er oncle Sam nos apunta e nos ditz: causitz se voletz gésser o seguir laguens de Matrix. Seguitz en tot liéger >>>

ONGD: Responsables en hèr, non en èster

Publicat en suplement Cooperacion deth diari AUÉ

Per F. Xavier Agulló. No ne i a pro damb no auer afany de lucre, cau demostrar que s'actue de forma responsabla. Es tres claus ne son era transparència ben entenuda, era gestion responsabla e es aligances. Transparència no ei sonque memòria d'activitats, implique generar confidança e legitimitat a través de procèssi d'auditoria extèrna e especiaument intèrna, que garantisquen era corrècta destinació des hons; alhora, lluny de justificar-se damb qué es ONGD no son entreprenudes de torisme, era transparència autentica l'exercim se facilitam era liura visita as projèctes dera quau nos ajude en tot aportar hons en prumèr món; eth procès de transparència acabe damb ua rendició de compdes professionau, damb indicadors economics no maquillats e dades sus eth nivèu d'execució des hons recuelhudi e des resultats de cada projècte.

En dusau lòc, era gestion responsabla implique concentrar al màxim es projèctes entà generar economies d'escala, controtlar eth còst de captació de persones sòcies (mès pròplèu a sies mesi de quotes que no pas a un o dus ans) e eth d'administracion en general, e establir un procès formau e transversal de gestion dera responsabilitat sociau al llarg de tota era organizacion, coma per exemple nos determine era nòrma SGE 21 e aplique, per exemple, Acción còntra eth Hambre.

Finalment, maugrat que sone a tòpic, era cooperacion ei de besonh ath prumèr món, ja sigui per promòir eth sector e apréner dera diversitat de modèls o per establir aligances damb eth sector empresariau, mès tanben ath tresau món en tot completar projèctes e besonhs.

No i pòt auer entreprenut sociaument responsables sense ONGD responsables. Seguitz en tot liéger >>>

Quan era empresa defen un client e non un trabalhador

Per F. Xavier Agulló. En Pòrt deth Masnou s'a viscut un d'aqueri incidents lamentables e irresponsables que demòstren qu'era clientela seguís en tot èster era maxima prioritat des empreses, o de bères ues d'eres. Quan eth Jaume, un cambrer, replicar a un client ebri que li cambièc eth nòm a 'Jaime', eth client li etzibar 'catalán de mierda'. Ath Jaume li a queigut ua setmana de suspensió d'ètz e trabalh, e eth client damb era vrentesca plena. Era propietària deth restaurant Coloma, Carmen Artés, encara se vanta dera mesura.

Son encara majoria es empreses que no an comprenut eth cambi de paradigma, aquerò de "eth client tostemps a era arrason" a passat a èster un plantejament arcaïc, ara mateix ua empresa no pòt orientar-se sonque a un solet grop d'interès, e mens acare en un tipe d'activitat, era restauració, a on er actiu principau dera quau son es persones.

Pareish qu'encara nos trapem ena epòca ena quau eth personau d'atencion ara clientela a de suportar tota mena de vexacions: rebrembi aqueres imatges de pellicules americanes en qué un client pessiga eth cu dera cambrera, e aguesta a de sostier-ac pr'amor qu'"ei eth client". Seguitz en tot liéger >>>

Greenpeace: plan de testosterona, pòca sensibilitat

Per F. Xavier Agulló. Greenpeace realizèc ager un nau e en tot excitant exercici de testosterona activista, en tot ocupar ua des grues dera Sacrada Familha entà colocar-i tres pancartes.

Eth certan mès ei qu'ua d'eres ère era traduccion ath castelhan dera anglesa 'Save the climate', per tant 'Salvad ath clima'. Com se pòt veir en blòc que retransmetec en viu era activitat, i a agut plan polèmica sus era qüestió dera quau era entitat siguesse tan pòc sensibla damb era realitat culturau d'on actuaue. Li comentauen ath Josep M. Canyelles que passaue en tot caminar per sota qu'"er important ei eth messatge", les responie damb plan de critèri que " s'ac auessen penjat mendres d'edat tanben? S'era lona siguesse de PVC tanben? Se per entrar auessen agut de hèr ua accion violenta tanben? Non tot se i vau"!.

Eth certan ei que s'a açò i higem qu'es lòcs wèb de Greenpeace a Canadà, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia te permeten causir es diferenti idiòmes que se i parlen, eth dera seccion espanhòla sonque ei visitable en castelhan. Per tant, i a quauquarren de politic o de vision reduccionista, e mès se pensam qu'era entitat a sedença a Madrid.

Tanpòc servís que diguen qu'ère un 'acte adreçat a tot eth món', sabem de sobres qu'eth món qu'a de decidir sus eth cambi climàtic, e qu'ei reünit a Barcelona, no parle precisament castelhan. Per tant, er ús dera dusau lengua responie sonque a un critèri deth quau ère Greenpeace España qui organizaue er acte. Pareish logic donques pensar qu'eth dusau idiòma a de cercar era complicitat dera comunitat locau a on a lòc era ocupacion, e no siguec atau. Greenpeace no pareish qu'age era sensibilitat de besonh per deféner era luta còntra eth cambi climàtic.

Ei per això que m'è dat de baixa de Greenpeace España, a l'espera que corregisquen es sòns errors o era entitat se compromete a melhorar aguest punt en futur. Era fin no justifique es mejans. Seguitz en tot liéger >>>

Trabalhar en comèrç e conciliar

Portar ara mairia ath mètge o anar a cercar un vestit ena tintoreria pòt èster plan complicat se se trabalhe en comèrç. Per això, era Diputació de Barcelona e er Ajuntament de Rubí meten en marxa ua pròva pilot: regalar xecs-servici as comerciants e a qui trabalhe en sector pr'amor que les poguen hèr servir per 'cromprar' servicis esporàdics qu'agen de hèr en orari laborau.

Eth xec-servici ei un servici en forma d ajuda economica que permeterà as comerciants conciliar era vida laborau e era personau. De fet, servirà pr'amor que, mentre eth comerciant trabalhe, ua tresau persona li hèsque ua gestion personau. Concretament, se tracte de servicis d'atencion as persones o ath làrer, servicis domestics de suènh e atencion de familiaus, o gestions ordinàries e burocràtiques que no agen de hèr de manèra presenciau per interessat.

Pel que fa ath foncionament, era Federacion d'Associacions de Comerciants de Rubí ei era entitat que distribuïrà es xecs. Se s'ei propietari d'un establiment comerciau, de restauració o d'ua empresa de servicis, se recuelherà eth xec dirèctament ena federacion; se s'ei trabalhador, s'artenher eth xec damb ua autorització signada deth propietari deth negòci. Pel que fa ath numero de xecs que se repartiràn, s'er establiment forme part de bèra ua des associacions de comerciants de Rubí, se repartiràn sies xecs per establiment damb un valor de ueit èuros/xec. S'er establiment no ei associat, aurà sies xecs damb un valor de quate èuros/xec. Era iniciativa enten que s'utilize eth xec quan eth besonh personau deth comerciant coïncidisque damb er orari comerciau der establiment o quan eth xec pogue estauviar desplaçaments que no permeten complir damb er orari comerciau o laborau. Se preve repartir, en aguesta pròva pilot, 675 xecs de ueit èuros/xec e 400 xecs de quate èuros/xec.

Hònt: Diputació de Barcelona Seguiu en tot liéger >>>

Eth tòrt autentic de tanta corrupció politica en Estat

Per F. Xavier Agulló. Ara oc ara no se van en tot hèr publics casi de corrupció urbanística politica "de naut nivèu" arreu der Estat. Més enllà d anàlisis pro encertades d'objectius amagadi (auem pogut liéger p.e. sus confabulacions entre Garzón y PSOE còntra es parçans a on govèrne eth PP o a on coma a Catalonha i a desafeccion cap er Estat), eth certan ei qu'aciu no se n'escape arrés.

Ara se parle de hèr ua lei d'economia sostenibla, era bestiesa mès grana qu'era classe publica pogue hèr, e que sigue que met de manifest que durant decades a Espanya no i a agut un modèl "d'economia sostenible". Sonque s'a compdat damb eth sector dera construccion per generar lòcs de trabalh no qualificadi, crear riquesa artificial, especulació, ingrèssi pes arques municipaus e, sense cap de mena de dobte, entà butxaques mès particulars.

Així doncs eth hèt qu'ara gesquen casi de corrupció urbanística respon simplement ara irresponsabilitat politica d'ans e ans en Estat. Pòden gésser tanti nòms com volgam, mès qui realment aurie de seure enes bancs d'acusats son es responsables darrèri deth batèu qu'ara naufraga per tot: González, Aznar e Zapatero aurien d'anar a la garjola, son per cadea jeràrquica es responsables darrèri de tot plegat.

E volem arténher ua societat responsabla? Seguitz en tot liéger >>>