)
Per Cris Pérez Vázquez. Eth cultiu intensiu a provocat sequeres arreu deth món e col·lapses de civilizacions sanceres. Guardatz era civilizacion Maia o era agricultura intensiva que generèc ua sequera de gairebé 10 ans a Oklahoma ("Dust Bowl")
Ena actualitat, sonque aguest ús intensiu dera tèrra pòt mantier eth nombre d'abitants deth món. Ua marche enrera envers agricultures tradicionaus significarie qu'era poblacion mondiau probablement moririe per inanició.
Per una altra banda, eth zènit deth petròli ei previst peth 2010. Per totòm ei sabut qu'eth petròli no ei sonque de besonh per mòir es tractors que conreen es granes estenudes de tèrra, sinó que també ei de besonh coma fertilitzant des cultius.
S'eth petròli s'acabe e ei de besonh per contunhar en tot conreant e alimentar era poblacion mondiau, qué haram ath 2010 o 2011. Nos auciram entre nosati per arténher aliment? Arturam eth consum, arturem-lo ja. Malthus ath 1798 ja prevedie qu'era poblacion no traparie recorsi sufisents entara sua subsistència. Malgrat es critiques qu'es sues teories an generat, existissen diuèrsi problèmes que confluint enes nòsti dies (crisi financèra, crisi energetica, crisi alimentària?)
Ei evident qu'èm en un món finit e qu'es recorsi son finits, pr'amor que seguim damb es nòstes vides consumistes laguens d'un món capitalista que no hè feliç cap de persona?
No podem confiar ena sciéncia e ena tecnologia coma salvadores d'aguesta situacion. Auem de cambiar eth nòste paradigma, a de cambiar era nòsta concepcion deth món e eth que podem hèr nosati pera planeta Tèrra. Oc, podem actuar e ac auem de hèr! Era aigua deth batèu ja la notant as cauilhars! No deishem que s'enfonse, no podem contunhar d'aquesta manera. Auem dues solucions: o metem fin ara situacion nosati o serà era natura qui nos arturarà (J. Cendra).
Com ditz Panikkar: "S'a d'afrontar era situacion reau dera umanitat damb tota era sua crueltat. [...] no podem contunhar en tot deishar-nos enlluernar per utòpiques solucions peth futur e deishar sucumbir as generacions actuaus" (Diccionari de Hermenèutica, Present etern, p. 440) Seguitz en tot liéger >>>
Eth batèu s'enfonse!!!!
Er òr deth glaciar a Kirguistan
)
Per Cris Pérez Vázquez. Era majoria de nosati no saberíem identificar a on ei Kirguistan en un mapa. Peth títol podem esbrinar qu'ei en nautada e en efecte eth 80% deth país ei corbit per Tian Shan. Ubicat entre era Xina, Tayakistan, Kazajistan e Uzbekistan existís ua estenuda d'uns 198.000km2 damb 4,6 milions d'abitants. Canadà oc poderie identificar era sua ubicació, inclús nos poderien aportar dades der urani e der òr que n'extrèn e ei qu'ei que diden qu'aguest país auer besonh extrèir-ne er òr e er urani pr'amor qu'eth 85% des sòns abitants viuen dera agricultura e era ramaderia.
Me demani quin mau i a en qu'ua economia predominantment rural encara sigue isolada deth món capitalista? An demanat ara sua poblacion se vòlen forats enes glaceres entà extrèir er urani e er òr qu'a d'alimentar auti païsi entà eméter mès CO2 e contribuïr ara sua expansion e domeni deth món? An explicat es repercussions qu'aurà pes sues economies e era sua societat era transformacion accelerada dera sua forma de trabalh? Les an explicat qu'er aument dera renda no compòrte necessàriament mès felicitat?
Barregi plan de concèptes, mès atau ei era sostenibilitat, ua interrelacion dera societat damb er entorn damb er oikonomia que conformen ua cosmovisió que s'aluenhe dera capitalista. Eth capitalisme auer besonh créisher per poder contunhar e utilize eth progrès, era educacion... coma màscara per contunhar en tot espoliant parçans damb es sòns critèris imperialistes.
No n'auem pro damb eth dolent que ja auem hèt qu'auem de seguir en tot daurir escletxes a auti païsi, en tot panar as sues poblacions era opcion de causir eth futur des sues generacions?
Plan des familhes deth Kirguistan seguissen en tot hèr transhumància durant es mesi d'ostiu enes pastures de nauta montanha e sonque ar ivèrn s'arturen enes vals. A canvi, se les aufrís un trabalh damb torns rotatius que corbissen es 24 ores deth dia a ua nautada de 4000 mètres que souent ocasionen mau de nautada -- vòmits, transtorns dera sòn, dolenti de cap, edemes pulmonars... -. An de trabalhar 14 dies seguidi.
A banda d aguestes condicions tan avantatjoses, eth capitalisme tanben aufrís d'aguesta manèra qu'era poblacion se segregui e que i age diferéncies sociaus plan importantes degudes ara introduccion de sòs e de sous mès elevati as mines. Quaussevolh damb dus dits de front ve ua hònt de conflictes intèrns imminent causada per ua imposició capitalista.
Tanben ei curiós, coma eth capitalisme capinaut deth mal planetari, hè aunors dera destrossa ambientau. Cada dia s'aumplissen 25000 mètres cúbics de mineral damb ua flota gegant de camions que tanben contribuïssen a eméter mès CO2 e cada ora se descarguen 1300 tones de tèrra barrejada damb òr. Entà qué s'auer besonh er òr? Majoritàriament, se destine ara industria joiera, maugrat que tanben a aplicacions en nanotecnologia, cosmètica, computació... Realment ei de besonh hèr-ne ús? Realment nos compense coma planeta ferir ath glaciar damb explosions pràcticament diàries?
Ei increïble qu'encara ajam tan pòca consciéncia sus eth dolent qu'es nòstes companhies hèn. Profiti aguest espaci entà denonciar-ac.
Seguitz en tot liéger >>>
Non olvidemos era conciliación "personau"
)
Per Cris Pérez Vázquez. Creï ena RSC/E como ua oportunidad de las empresas y corporaciones pare ir más allá, adelantarse a sus tiempos con medidas que contribuyan a ua sociedad más sostenibla. Pero, cuando hablo de RSC, mis colegas me miran como se tuviera era peste, como se pronunciase ua palabra maldita y, aunque sigo teniendo esperanzas de que no s'intente manipular ara sociedad civil bajo eth título dera Responsabilidad, a menudo me rindo ena lucha y es tengo que dar era razón cuando oigo las acciones sociales o ambientales de según qué compañías.
Pero non se d'extrañar qu'esas compañías piensen qu'están haciendo bien las cosas, cuando desde era misma administración, las leyes se sesgan o truncan.
Estoy leyendo las ayudas qu'era Xunta de Galicia facilite pare fomentar era conciliación y cuando llego ar apartado de las personas beneficiarias. Me sorprende que las personas beneficiarias sólo puedan èster familias monoparentales o padres - nótese qu'escribo padres, non padres y madres.
Se decir, estas ayudas sólo fomentan era conciliación familiau pare poder hacerse cargo dera familia y que papá se pueda beneficiar. Claro, porque papá non se hace cargo dera familia, se mamá quien asume esa función y non sería justo fomentar que mamá se quede en ostau y menos aún qu'además le paguen como harían con papá. ¡ Ay! Se m'escapaba que lo que s'está aplicando s'ua medida de discriminación positiua o mejor dicho ua acción positiua pare conseguir que les papás se demoren en ostau con su bebé.
Las personas que me conocen ya habrán notado eth tono d'ironía que me caracteriza. Pero hay muchos más ejemplo de lo mau que s'está haciendo e interprentando eth tèma dera conciliación y dera igualdad efectiua entre mujeres y hombres. Ar igual que con era flexibilidad horaria y demás temas "éticos" y "responsables". Me parece util destacar er ejemplo d'un artículo d'Esade.
Elijo esta escuela de negocios porque la considèri como un surtidor incesante de personas directivas y porque les conocimientos d'esos cargos tienen ua nauta repercusión en nuestra sociedad; ya que, de forma dirècta, implementan eth saber hacer ara plantilla de muchas de las empresas donde trabajamos. Pòur este motivi, esta escuela de negocios debe èster muy sensible con las formaciones que desarrolle, ya que pueden tener repercusiones non deseadas.
En su revista Alumni d'este verano 2008, leo un título d'ua sesión sus conciliación profesional y familiau que se celebró en Esade eth 7 de mayo. Me llama era atención qu'era palabra "personau" desaparezca cuando se habla de conciliación. Pero más me sorprende eth título dera sesión: "Jo carrera profesional, era de jo pareja y era de jo familia"; más propio d'un artículo d'ua revista de prensa ròsa que d'ua escuela de negocios. Siento eth comentario sarcástico, pero non logro entender como ua escuela deth prestigio d'Esade puede banalizar d'este modo las desigualdades que todavía existen entre hombres y mujeres y malinterpretar era legislación.
Aunque, se prestamos atención ara redacción dera ley, se normau que se sesgue; pues se recordamos er artículo 44 deth capítulo II dera ley orgánica 3/2007 de 22 de marzo pare era igualdad efectiua de mujeres y hombres que trata les temas de conciliación, podremos verificar qu'era vida personau sólo aparece en título y que non hay cap medida qu'inspire a las empresas a fomentar era conciliación personau, familiau y laborau; a parte de que su redacción da pie a equívocos. Transcribo literalmente:Artículo 44. Les derechos de conciliación dera vida personau, familiau y
Non pretendo sólo criticar, quiero hacerlo constructivamente. Todavía albergo esperanzas en qu'era Responsabilidad Sociau Empresariau o Corporativa será realmente ir más allá de lo que dice o lo que preven era ley. Era legislación non s'apta pare cubrir todas las demandas sociales, sòn las empresas las que tienen era oportunidad d'innovar y d'adelantarse a las leyes.
laborau.
1. Les derechos de conciliación dera vida personau, familiau y
laborau se reconocerán a les trabajadores y las trabajadoras en forma que
fomenten era asunción equilibrada de las responsabilidades familiares, evitando
toda discriminación basada en su ejercicio.
Conciliar, quiere decir conformar varias proposiciones que parecen contrarias entre oc. Ua persona que puede conciliar su vida personau, familiau y profesional tendrá era mente más clara, trabajará mejor. Pero non obviemos era vida personau, non podemos afirmar que se non tienes familia o pareja, non tienes vida ne derecho a conciliarla. Incluyamos era palabra contemplada pòur era ley, tengamos vida personau también y, se non era tenemos, ath menos, non capemos era ley.
Seguitz en tot liéger >>>
Conciliació, flexibilitat e autes arbitrarietats horàries
)
Per Cris Pérez Vázquez. Era nòta der aument de ' ores de trabalh entre en conflicte damb es naues politiques de conciliació e flexibilitat laborau?
Des que comencè a trabalhar as 18 ans, non i agut cap de còp que m'aja incorporat a bèra empresa e age trabalhat es 40 ores setmanals. Al principi, ac hège pr'amor que m'agradaue eth trabalh e aprenie plan. Dempús perque coma responsable auie de hèr front ath volum de trabalh. Dempús perque coma autònoma se m'auie de guanhar es garrofes. Pòqui còps, è artenherut complir er orari e marchar passades es ores "legaus".
Ath delà, no nos enganhem era flexibilitat ei traïdora e non tostemps s'arrevire en ua gestion apropriada deth temps non laborau.
No confonem conciliació i/o flexibilitat damb adaptar era nòsta vida as fluxos de trabalh. Un companh de trabalh hec aguesta reflexion:
"Era conciliació ei trapar er equilibri entre era vida laborau, personau e familiau. No ei adaptar-nos ara aumentacion de trabalh e, quan diminuïsque, recuperar es ores qu'auem hèt de mès"
Vos convidi a reflexionar com s'aplique era conciliació, s'ei qu'auetz era sòrt d'auer-la experimentat. Torne a èster un "engany" dera economia e des empreses entà qu'adaptam eth nòste rendiment en foncion as fluxos de trabalh?
Qué ne pensatz?
Seguitz en tot liéger >>>
Responsabilitat des empreses toristiques enes destinacions
)
Per Cris Pérez Vázquez. Eth senhor Jordi Ficapal de l'Escola de Turisme Sant Ignasi aufric ua ponència plan interessanta en el marc des jornades de Torisme peth desvolopament qu'aueren lòc a Caixafòrum es dies 27 e 28 de mai.
Es empreses an diferentes formules entà implementar era Responsabilitat Sociau Corporativa e existissen indicadors que nos proporcionen informacion sus quin ei eth grad d'implicacion des madeishes damb era RSC.
Era Responsabilitat Sociau Corporativa aurie d'èster ua integracion voluntària des preocupacions sociaus e ambientaus per part des empreses. Aguesta integracion voluntària pòt generar sinèrgies damb era poblacion organizada (Associacions, ONGs e rèsta d'entitats deth Tresau Sector). Frut d'aguestes sinèrgies pòden sorgir iniciatives qu'afavorissen eth desvolopament d'un país receptor.
Eth desvolopament evidentment a de respóner as formules deth Triplen Bottom Line (economic, ambientau e sociau); mès no s'a de confóner damb ua rentada de cara o hèr caritat. Coma eth senhor Ficapal afirmaue: "ei mès facil dar sòs que temps"
En aquest sentit, es empreses pòden implementar era RSC adreçada a quate objectius diferenti:
1. De cara ar accionista: entà afavorir eth flux d'inversions e poder publicar e aparéisher a informes que poguen atrèir capital.
2. Adreçada ara comunicacion: per melhorar era imatge e adreçat ath mercat per diferenciar-se e posicionar-se
3. En tot hèr partícips as "stakeholders" o grops d'interès dera empresa que non sonque se preocupen per accionariat, sino tanben pera clientela, pes persones que trabalhen en se dera empresa, pes empreses que les proveeixen servicis, etc.
4. E finalment, era de mès gran implicacion e mès arraïtzat ena empresa que, a part de recuélher toti es grops d'interès anteriors, retorne e s'implique ena societat a on ei enclavada era empresa e ei en aguest punt a on pòden sorgir es sinèrgies damb es entitats deth tresau sector.
Ath madeish còp, aguestes entitats se pòden classificar peth sòn grad de dependéncia economica en quate grops:
1) Beneficiència
2) Partenariat
3) Aligances
4) Lobbies Seguitz en tot liéger >>>
Coopetivitat de Mercè Sala
)
Per Cris Pérez Vàzquez. Des deth mèn raconet de Blog Responsable, hèsqui un omenatge ara Mercè Sala que moric era setmana passada dempús ua longa malautia.
Sonque è agut ocasion de presenciar ua conferéncia qu'aufric ath 2006 - com passe eth temps! - e m'ensenhèc terminologia e concèptes que no auie sentut ni reflexionat jamès.
Eth que recupèri d'aquera conferéncia en Salon dera Ocupacion deth Hospitalet ei eth tèrme coopetivitat. No sabi s'en aguest cas lo poderíem anomenar oxímoron de: cooperacion mès competéncia que juntes creen un nau concèpte o un nau significat.
En aguest cas, era explicacion ei simpla: s'a de cooperar per poder concórrer e ei qu'ei ena simplicitat a on trapam era responsa as nòsti enigmes.
En aquera ponència, era Senhora Sala m'ensenhèc damb aqueth neologisme e damb es sues expressions, que sonque nos auem d'aluenhar dera quotidianitat, préner distància e guardar-la damb auta òptica. Des d'aguest nau punt de vista, sorgissen tèrmes que no existien; o oc, mès que cap de persona auie manifestat o auie reflexionat.
Cooperar per melhorar era competitivitat? Com pòt èster? Se no cooperam, no podem cromprar as més boni prètzs, no podem unir esfòrci per investir en naues tecnologies, no podem estudiar es mercats per trapar aquerò qu'auer besonh.
Guairi pensaments coma aguest s'an demorat en pensaments? An marchat damb era Mercè Sala e no poderam saber jamès plus.
Era expresidenta deth Conselh de Trabalh Economic e Sociau de Catalonha (CTESC), expresidenta deth Conselh Sociau dera Universitat Pompeu Fabra, exregidora der Ajuntament de Barcelona, expresidenta de Renfe, expresidenta dera Fondacion Politecnica de Catalonha, exconselhèra delegada de TEMOINSA,ex-consellera de Carrefour Espanya e exconselhèra assessora d'Indra encara m'ensenhe qu'auem plan a díder e que vau era pena díder-ac per simple e simple que pareishe. Qu'al darrera des causes mès simples i a solucions, solucions reaus e que son ath dauant des nòsti uelhs, sonque nos manque descorbir-les.
Collaboram per aufrir eth més bon en món.
Publicacions Mercè Sala Seguiu en tot liéger >>>
Direccion per valors d'Alma Sociau
Rosa Alonso innova e cree un nau servici entà papropar enes empreses mercantils era RSC mitjançant era formacion "lideratge per valors"
Alma Sociau ei ua empresa plan joena e innovadora. Sonque damb un perfil coma er equip dera Rosa Alonso se pòt aufrir un servici coma eth lideratge per valors que fomente es bones practiques, era melhora en procès de comunicacion des empreses e tot un seguit de mesures per arténher qu'es empreses se comprometen damb eth sòn entorn immediat.
Felicitats Rosa!
Nòta a Eurpapress
Nòta a Observatorio Calidade
Seguitz en tot liéger >>>
Internet: contribuís a un món mès parièr?
)
Per Cris Pérez Vàzquez. Enes nòsti dies existís un hilat que permet es comunicacions mondiaus. Es jerarquies se difuminen a Internet, parlam de parièr a parièr e quaussevolh pòt escríuer e anonciar ena creacion d'un món mès col·laboratiu e mès parièr.
Es persones qu'escriuam blogs o qu'anonciem ena creacion d'enciclopèdies digitaus - wikipèdia e auti - ac hèm de forma voluntària. Es motivacions son diuèrses, mès volem díder era nòsta en ua societat a on enquia ara sonque auien veu es classes dirigents e era rèsta dera poblacion recebie informacion de forma passiva. Aguesta passivitat, s'a acabat. Existís un nau "Diu" anomenat Internet que nos apròpe e que difumina es linhes jeràrquiques.
Eth hilat de hilats permet trincar eth silènci, permet era activitat, permet passar d'èster persones passives a èster actiues e comprometudes mitjançant era transmission deth nòste messatge e er agrupament per grops d'interès. Díder era nòsta a mès sentit ara que jamès, persones d'arreu deth món no pòden coïncidir e emparar ua forma de pensar.
Era aparicion d'aguest nau mejan de comunicacion liura produsís cambis. Ara es persones connectades anonciam actiuament ena innovacion, sigui quina sigue.
A nivèu sociau, es comunitats virtuaus se multipliquen, se reinventen e es persones s'assòcien per interèssi e inquietuds. Era economia tanben càmbie, se creen empreses virtuaus qu'actuen més enllà deth radi d'accion tradicionau.
Es frontères ja no son clares e era jurisprudència no se pòt delimitar en territòri nacionau o a Internet. Es persones s'assòcien per ubicar es sues companhies a territòris mès favorables pes sòns negòcis.
Igualment, es critiques e es nòtes trapen dificila censura e, en segons, era gent se comunique en tot traspassar naues més enllà deth sòn cercle abituau. Era informacion viatge, se classifique e es empreses viuen crisis d'imatge pes sues accions pòc etiques.
Ei certan que bèri blogs an estat denonciadi e censurats, mès era comunitat bloggera se rebel·la còntra aguesti abusos, s'assòcie e se da supòrt en tot demostrar qu'existís un teishut important que se defen des injustícies e hè "pinha" per no auer de claudicar, una vegada més, as classes pudents o deuant es corporacions.
Aguest hèt demòstre qu'eth compromés en Internet existís e lluny d isolar es persones, les unís dejós un de madeish paraigües: era defensa des nòstes libertats que nos a estat denegada durant toti aguesti ans damb eth silènci e era manipulacion dera informacion.
Es persones collaboram, èm actiues e cream ua estructura mès responsabla e comprometuda. Nosati podem hèr causes, podem escríuer, podem dar a conéisher hèts e podem ajudar-nos. De fet, ja ac hèm.
Ei certan que non tota era poblacion mondiau a accès a Internet e qu'ei ua via mès de diferenciació vers a comunitats damb mens recorsi. Mès accedir en un ordinador, liéger informacion e díder era nòsta ei mès facil ara que jamès. Abans no auíem coneishement des problèmes des jerarquies mès desafavorides e auien de patir en silènci. Ara ei sufisent un Internet café o ua bibliotèca publica per accedir ath hilat, díder era teva e trapar era comunitat que te convengue.
Era societat ara quau èrem acostumadi a víuer oc ère reprimidora e en tot isolar: deth trabalh a ostau e d'ostau en trabalh. Ara totes es persones son ath nòste abast. Ja no t'as de considerar un "bitxo raro" per no trapar persones damb es teves inquietuds, damb un clic traparàs persones que pensen coma tu e que defenen es sòns ideaus.
Benlèu sò plan positiua e, segur qu'Internet presente plan inconvenients qu'aué no sò capable de veir. Mès tanpòc no m'interèssen, è trapat en hilat bones amistats e contactes qu'an hèt e harien plan per mí. E tú, que demores?
Seguitz en tot liéger >>>
Tresor blu: article de luxe?
Per Cris Pérez Vàzquez. Eth comentari ath post Eth Tresor Blu d'un lector de Sabadell m'a daurit era curiositat per conéisher era potabilitat des nòstes aigües de sheta. L'OCU - Organisme de Consumidors e Usatgèrs - realizèc un estudi des ciutats espanhòles a principis deth 2006. Aguest estudi descorbís qu'a Càceres, Ciutat Reau, Zamora e part d'Alacant, Àvila e Murcia era aigua presente excès de trihalometans e, per tant, no ei potable.
Ara wèb deth SINAC, podem conéisher es resultats des anàlisis que s'an hèt ara nòsta poblacion e era empresa gestora deth hilat de distribucion. En concret a Sabadell, era aigua ei potable segontes es resultats des darrèri anàlisis.
Eth consum d'aigua ei de besonh entara umanitat, no aurie d'èster un article de consum ja qu'ei de besonh entà subervíuer. Se nos crubèssen er aire qu'alendam, no ac acceptaríem. Sense aire o aigua potable ei impossible contunhar visquent. En canvi, pagam era aigua com si ne podéssem prescindir.
Pagam era aigua coma un article de luxe e, fins e tot, existissen marques que l'embotellen en edicions limitades. Era aigua ei un dret, non un capritx a què sonque i pòden accedir es classes benestants.
Riccardo Petrella - autor deth "Manifest dera aigua" - aufric ua conferéncia magistral ara Universitat d'Ostiu d'Andorra sus era aigua. Aguest expèrt italian manifèste qu'era aigua ei un patrimòni mondiau comun e vitau. Era aigua a d'èster accessible entà tota era poblacion mondiau; ei un dret politic, economic e sociau inalienable, individuau e collectiu. S'a de gestionar d'ua forma sostenibla e integrada, solidàriament e èster responsables a nivèu individuau e collectiu damb autes comunitats e era poblacion mondiau, damb es generacions futures e damb eth nòste ecosistema.
Aguest petit resum, engloba es reivindicacions der autor deth comentari en Tresor Blu que cite bèri uns des reptes qu'a de superar era nòsta generacion. Es sòns suggeriments son igualment encertats e valids entà trapar solucions ath consum abusiu dera aigua.
Tresor blu ère ua crida entà produsir mens rèstes, mès sense cap mena de dobte, era aigua ei un dret en quau auem d'auer accès e, se l'auem de pagar, que sigue de qualitat.
S'er òme ei un gèst,
era aigua ei era istòria.
S'er òme ei un pòble,
era aigua ei eth món.
S'er òme ei viu,
era aigua ei era vida.
Joan Manel Serrat (Er òme e era aigua)
Análisis agua deth grifo ciudades españolas
Precio der agua de grifo en España
Manifest dera aigua, Riccardo Petrella
Seguitz en tot liéger >>>
Ropa olímpica d'origen incierto
Pòur Cris Pérez Vàzquez. Mainland Headwear suministra gorras, viseras y otros complementos a marcas deportivas como Reebook, Ellesse, Timberland, Fila, Callaway, Ping, Titleist, etc También a suministrado todo tipo de materiau pare marcas como NBA, Warner Brothers, Pokemon y Star Wars, entre otras.
Esta ostau ofrece a su proveeduría ua solución pare eth diseño, la manufactura y era exportación de productos deportivos.
Según un informe elaborado pòur Juega Limpio -alianza d'entidades qu'investigan las condiciones de trabajo deth sector mondiau de ropa deportiva-; Mainland Headwear contrata a menores, su plantilla trabaja más de 13 horas diarias sin ningún festivo semanal y la pague menos d'un 50% deth salario mínimo legau. Además se le pide que mienta en las inspecciones y s'aleccionada cuidadosamente pare engañar en las auditorías.
Mainland Headwear s'ua de las empresas proveedoras de las grandes casas deportivas qu'esponsorizan les Juegos Olímpicos. Era alianza Juega Limpio está realizando estos estudios desde antes de les Juegos Olímpicos de Atenas.
Este informe destaque qu'er olimpismo s'ua filosofía de vida qu'exalta y combine en un conjunto armónico las cualidades deth cuerpo, era voluntad y er espíritu. Aliando eth deporte con era cultura y era educación, er olimpismo se propone crear un estilo de vida basado ena alegría der esfuerzo, eth valor deth buen ejemplo y lo respècti pòur les principios éticos fundamentales universales.
Juega Limpio reclame ath COI que, ante hechos tan graves como les citados anteriormente que contradicen era filosofía der olimpismo, tome medidas que les frene o finalice.
Las Olimpiadas son un evento seguido a nivel mondiau. S'eth COI llevara a cabi ua acción coherente con era misión y con les artículos dera Carta Olímpica sería un ejemplo de consecuencias esperanzadoras pare poner fin a las conductas poco responsables.
Malas prácticas Sostenibilidad y RSC Seguitz en tot liéger >>>
Peuplade: era tornada dera vida sociau responsabla
Per Cris Pérez Vàzquez. A França a sorgit ua naua iniciativa pensada entà recuperar era confidança damb eth veïnat. Se tracte d'un nau portau que se ditz Peuplade. A través d aguest portau se hèn trobades damb interèssi comuns. Era diferéncia ei qu'aguestes trobades vòlen èster un nexe d'union damb persones que viuen apròp e que no se coneishen.
Peuplade se creèc damb er objectiu de reinventar ua vida sociau semblanta ara des nòsti pairins enes pòbles: demanar sau en ostau deth costat, cuidar eth gat, installar ua impressora, etc er escambi de servicis o d'ajudes que no nos còsten arren e que nos faciliten era vida.
[seguís]
Aguest portau se creèc ath 2003 e ei ua mòstra mès dera fin der individualisme e deth besonh uman des relacions. Una vegada més s'impausen auti valors qu'es economics.
Aguest portau se retroalimente des dades der usuariat. S'introdusissen eveniments, trobades, recol·lectes damb finalitats filantròpiques e son es madeishes persones que i anóncien qu'ac organizen e ac transformen en realitat.
Aguest ei un bon exemple de com era tecnologia pòt èster al servei des relacions e coma usar-la entà fomentar era recuperacion des valors sociaus e era ajuda entre diferentes persones que d'auta manèra no s'arribarien a conéisher jamès.
Seguitz en tot liéger >>>
Xampinyons de responsabilitat
)
No sabi s'eth vidèo "Ua vertat incòmoda" o s'es documentals des uassi que s'extingeixen... en realitat, no sabi eth motiu peth quau era responsabilitat s'a metut de moda. Ei un hèt que celèbri, coma sostenible e responsable que sò. Mès m'envaeixen dues pòurs:
1. Que totes es persones se dediquen a èster "responsables" de forma indiscriminada e qu'oportunistes sense escrúpols hèsquen servir aguesta "mòda" entà enriquir-se.
2. Qu'era responsabilitat sigue difonuda dera madeisha manèra e damb era madeisha informacion e hem avorrir era responsabilitat coma quaussevolh auta mòda.
Sonque era paraula mòda, ja me met es peus de punts e mès quan parlam dera sostenibilitat. Era sostenibilitat ei un tèma pro complèxe coma per avalorar era opinion e eth qu'agen de díder es grops d'interès e es persones expèrts enes diferenti tèmes afectadi. Mès s'aguesta complexitat la resumís era consultoria de torn que, enlòc de crear un nau modèl o ua naua solucion, no a eth sòn pròpri sistèma qu'adapte e personalitza entara sua clientela, ja auem embolicat era troca!
Torni a repetir qu'era sostenibilitat e era RSC son tèmes suficientment transversals, coma entà adaptar un modèl unic a totes es empreses.
S'es persones "responsables" nos dedicam a encabir a còps de martell ara nòsta clientela entà qu'entren laguens deth modèl que desiram, ja tornam a èster damb eth peish que se mossega era coa, tornam a no èster responsables. Venem un servici que no fomentarà era clonació empresariau, enlòc dera innovacion.
Era RSC no se pòt personalitzar, s'a de crear a partir de zèro. Es empreses son diferentes com diferenti son es compausants des sues estructures. No podem adaptar un modèl as empreses, podem seguir ua guida o més ben acare, inventar-la entà cada empresa. D'aquesta manera, es nòsti servicis seràn mès costosos, mès tanben responsables. Era unica manèra que sigue responsables ei que no sajam hèr economia d'escala damb era sostenibilitat. Podem sajar-ac?
Guida de torisme responsable
Per Cris Pérez Vàzquez. Responsables! Ara ja podetz hèr torisme responsable damb ua guida responsabla d'ua ONG responsabla.
Era ONG Torisme Just a editat ua guida de torisme sostenible. No se tracte d'ua guida d'ecoturisme, ei un recuèlh de destinacions que se beneficien deth torisme coma generador d'economia entara poblacion locau e non entà enriquir mès as granes touroperadores .
Es destinacions an estat causides estrictament entà crear ua guida damb activitats, allotjaments realment responsables. No se tracte sonque de torisme solidari o de viatjar a destins alunhati e praubi. I a destinacions de luxe e, ben apròp, existissen lòcs a on podem ajudar enes territòris a generar riquesa sense polluïr excessivament o perjudicar es destins.
Ara que marchem de vacances ei important préner consciéncia der impacte des nòstes accions quan marcham de vacances:
- Eth torisme massificat sòl generar un impacte sobtat en miei e ena poblacion: aument de rèstes e capacitat insuficient de reculhida e tractament, per exemple.
- Eth torisme del tot includit dèishe grani beneficis as granes touroperadores e genère diferéncies sociaus enes destinacions: ua persona dedicada ara restauració pòt percéber mès sòs qu'auta dedicada ara economia tradicionau, coma consequéncia, es persones abandonen quaussevolh expectativa de creishement pròpri per trapar trabalh ath sector toristic.
Era guida de Torisme Responsable considère aguesti e auti paramètres a l'hora de causir es sues destinacions.
Responsable! Ei ora d'èster coherent damb es teus valors e gaudir aguest temps d'òci de forma comprometuda e responsabla.
Guía de Turismo Responsable, jo prumèr libro
Seguitz en tot liéger >>>
Discriminación en trabajo
)
Las demandantes acusan a las empresas de toparse con eth techo de cristal qu'es impide contunhar con su carrera profesional y de diferencias salariales con otros compañeros con les mismos cargos empresariales.
Casi más exagerados se dieron en 1996, cuando unas trabajadoras de Mitsubishi denunciaron ena planta dera marca en Illinois pòur insultos y pòur promover un ambiente hostil hacia las trabajadoras.
Era marca de cerveza Stroh en Minnesota fue denonciada pòur publicidad sexista. También la Ford Motor Company pagó $8 millones pòur ua denóncie relacionada con era discriminación.
Tampoco en Europa tenemos comportamientos más inclusivos, les manuales dera empresa sueca IKEA contenían lenguaje discriminatorio ath non incluir figuras femeninas en les mismos.
Más cercana todavía s'era empresa radicada eth Barcelona, Bopan Promociones Alimentarias, que fue sancionada pòur publicar ua ofèrta d'empleo ena que se solicitaba "un aprendiz de bollería" y s'exigía pare acceder ath puesto èster "varón, de menos de 25 años... "
Dera discriminación, tampoco está exenta era Administración Publica ni les hombres. Er INEM en Granada fué condenado a pagar ua compensación a ua mujer pòur non ofrecer un empleo como monitora d'Educación Especiau pòur èster de baja pòur maternidad. También en Pontevedra, eth Centro Municipau d'Asesoramento á Muller quería contratar a ua psicóloga y así lo exigían las condiciones. Las bases de contratación fueron anuladas en juzgado pòur discriminar eth género masculino y se que non sólo las mujeres sòn víctimas dera discriminación.
Un ciudadano afroamericano demandó a Apple pòur discriminación racial. Era propietaria d'ua peluquería en Ferrol se negó a aceptar clientas colombianas pare no perjudicar era imagen de su negòcii.
Estos son ejemplos de conductas que las empresas responsables non deberían permitir y, en cambio, siguen existiendo. Cosas cuotidianas que nos acompañan cada día ena prensa, ena televisión, en les comportamientos y hábitos diarios.
Uas invito a luchar còntra esta discriminación. A comprometeros pare èster personas más inclusivas, más responsables, más comprometidas. Uas invito a fijaros y tomar de conciencia d'esos signos de discriminación y a actuar pare cambiarlos.
Era inclusión se tu responsabilidad, se nuestra responsabilidad.
Carmen Calvo dice qu'era Reau Academia trabaja ena asunción como nòrma deth lenguaje non sexista
Demanda còntra Generau Electric, Eth País (05/06/07)
Discriminación sexista en les manuales d'Ikea, Eth Mundo (11/03/05)
Era publicidad sexista tiende ara sutileza y se menos obvia, pero igual d'agresiva, Consumer(15/03/07)
Condenadas a sufrir discriminación, La Vanguardia (09/03/02)
Eth tresor blu
Era problemàtica d'aguest consum abusiu ei era logística e era gestion de rèstes qu'aguest hèt compòrte. Embotellar aigua, requerís un envàs de plastic que s'a de fabricar. A continuació, ua cadea de produccion que gràcies ara electricitat aumplís es ampolhes e les precinta. Quan eth producte ei etiquetat e a punt, s'a de distribuïr. Eth transpòrt des botelles d'aigua seguís era linha de contaminacion, per finalment arribar ara botiga o ath consum finau.
Mès en arribar a ostau de qui la consumís, se torne a iniciar un nau conflicte ambientau. En consumir era aigua, es envasos s'an de reciclar. Entà reciclar-les, s'auer besonh uns contenidors per trèir-les, un transpòrt per recuélher-les e portar-les ara planta de reciclatge e s'arriben - sonque se reciclen un 20% d'aguesti envasos -, era planta de reciclatge tanben genère uns efèctes perniciosos entath miei ambient. E encara no s'a acabat, eth producte que s'obten deth reciclatge s'a de véner e de tornar a transportar.
Guairi transpòrts e fabricacions inútils, se podem daurir era sheta, aumplir un vasso e béuer aigua. Fins e tot, es nòstes mascotes an de consumir aigua embotellada! Era aigua de sheta no ei suficientment pura entà aquaris e entà mascotes qu'an de seguir bèth tipe de tractament.
Aguesta aigua de sheta a era sufisenta qualitat entà païsi a on no an aigua? Neau distribuís laguens dera sua ampolha ueda un messatge de conscienciació d'aguesta cadea de contaminacion e es beneficis les destinen a païsi a on eth tresor blu ei escàs.
Hèm ua reflexion e incorporam projèctes coma NEAU, obligam a fabricants a hèr-se cargue dera reculhida e gestion des sòns envasos que contribuïssen ara polució deth nòste món e arregraïm era sòrt de poder daurir era sheta e béuer aigua potable!
Er agua en botella, un problèma medio ambientau globau
Un sistèma israelí convierte gua polluïda en potable maride instantáneamente
Agua en botella: tirando recorsi pòur era alcantarilla
Reciclado de plásticos
Agua embotellada: símbolo de nuestro tiempo
Impacto ambientau der agua embotellada, Consumer
Era fabrica d'estigmes sociaus
Coma eth cas ja publicat de Dolce&Gabbana, deth quau debatíem damb gent dera Universitat. Es empreses publicitàries aurien d'èster mès responsables enes sòns messatges. Entà evitar escàndols qu'acaben en tot beneficiar mès ar en tot anonciar, se parlaue d'aplicar mesures preventives e que bèth organisme classifiquèsse es anoncis abans de gésser as mejans de comunicacion.
Èra ua des pòques que mantenguien era posicion qu'era Associacion d'Agéncies de Mejans o eth CAC - per citar-ne bèri uns - auie d'assumir aguest contròtle. Gairebé tot eth debat virèc en contra d aguesta afirmacion: eth contròtle acabe en tot èster censura, minva era libertat d'expression, existís eth perilh d'afavorir per interèssi -coma ja passe as USA damb era classificació des pellicules.
An arrason. Mès quin ei er equilibri? Volem fomentar era violéncia de genre, era discriminació, era anorèxia e era bulímia...? Son consequéncies dera publicitat o son un reflex dera nòsta societat utilizadi peth món publicitari? Se repetís era istòria der ueu e era garia?
Era darrèra novetat anonciada a un canau de television ei que hèr-se gran ei inevitable. Ei ua frase aparentment innocent. Se tracte d'un anonci d'ua creme antiarrugues.
Qué nos vòlen transméter? Que no vau era pena víuer a partir qu'as arrugues? No nos podem hèr grani? Ja no se pòrte era maduresa? Tornam ath viu era vida e dèishe un cadàver polit?
Eth resultat ei servit: cliniques de cirurgia estètica qu'apareishen coma xampinyons, tota mena de potingues e injeccions a la venda entà combàter es arrugues. No auíem demorat qu'era arruga ère bèra?
Ja auem ua societat damb persones de 40 ans damb desequilibris alimentaris, ara tanpòc no pòden hèr-se grani? Complir ans ei inevitable?
Non, no ei inevitable. Es persones que morissen, no pòden hèr-se granes e gaudir dera vida. No pòden auer era experiéncia que se rebat enes e es nòsti mairies e pairins.
Auer besonh urgentment un Richard Gere de l'arruga o demanar-li a Adolfo Domínguez que torne a escríuer enes etiquetes des sòns dessenhs que "l'arruga ei bèra"!
Son es vides virtuaus eth futur?
)
Es desplaçaments enquias lòcs de trabalh s'anul·len; era construccion fisica de centres d'òci o supermercats ja no son de besonh. Era vida virtuau pòt hèr qu'es vides contunhen d'auta manèra. Es grani centres logístics pòden comunicar dirèctament damb es vivendes entà subministrar aliments e servicis que corbisquen es besonhs basics.
Eth nòste futur ei tan aluenhat deth món de Matrix?
Era naua vida anomenada "Second Life" escambie servicis e crompes en hilat. Ua vida desirada e creada per nosati que pòc a a veir damb era vida fisica, damb era contaminacion e damb es perilhs que nos demoren en carrèr. As vides virtuaus, era nòsta realitat la cream. Ei tan futurista crear era pròpria realitat o la cream permanentment?
Bères persones emprenedores ja an trapat filons de mercat e ja guanhen sòs en botigues de dessenh de ròba, despatxos d'arquitectura, etc. Toti negòcis virtuaus pòc o bric no reguladi pera legislació, corporacions e collègis professionaus.
Er usuariat que vò cromprar un des productes aquerís eth producte o servici qu'auer besonh ena moneda pròpria deth món de "Second Life" que se pòt arténher damb sòs reaus (èuros o dòlars) .
Era prumèra premissa d'ua societat o economia sostenibla, ja l'auem. Ei era oportunitat deth desvolopament sostenible a nivèu mondiau?
E eth vessant socioculturau? Tanben se desvolòpe? O auer ua vida parallèla e connectada a un ordinador ei antisociau e fomente era alienació?
Existissen comunitats, gimnasos, lòcs per anar a sopar, concèrts, exposicions, etc Era ofèrta ei suggerent e pareish atractiua per usuariat que se va en tot híger a aguesta naua societat a on es persones son com vòlen èster. Eres madeishes definissen eth sòn look, eth sòn trabalh e eth sòn grop d'amistats. Plan mès deth que se pòt díder dera vida fisica, a on plan de paramètres determinen es nòsti tirs caracteristics e nos condicionen a èster com volem èster.
Per darrèr, er impacte ambientau que genère aguesta naua vida ei inferior ath dera nòsta comunitat actuau. S'aumente eth consum d'energia consumit pes ordinadors. Mès se portam a tota era poblacion a Second Life, poderam efectuar es crompes e sonque auer besonh un transportista que nos pòrte aliments o beuendes. Podem trabalhar des d'ostau e podem relacionar-nos damb es nòstes amistats a quaussevolh lòc virtuau sense hèr cap de movement.
Auta causa serà era assistència medicau qu'aguesta oc a d'èster fisica. No sabi s'èster mètge passarà d'èster ua professió cercada a èster obligada se tota era poblacion se passe a ua vida virtuau. Benlèu es mètges inventen bèth nau sistèma virtuau entà visitar, operar e diagnosticar?
Pareish qu'ua vida atau, complís toti es requisits per ajudar a auer ua societat equilibrada e sostenibla e es persones s'inventen era personalitat damb era que se senten mès còmodes.
Mès quini perilhs a auer ua societat virtuau?
George Orwell, Jules Verne e auti autors ja auien predit eth futur ara sua manèra. Ei Matrix auta prevision de futur? Ei ua vida virtuau, perilhosa? Quina diferéncia i a entre era vida actuau controtlada pes lobbies e ua vida virtuau controtlada pera informatica?
Un tèma emergent e futurista que m'a intrigada...
Seguitz en tot liéger >>>
Senyoreta, senhora, senyoret e senhor?
Ath delà, eth lengatge a aute repte: ei un esturment d'escambi entre dus o mès individús. En un procès comunicatiu a on intervien dues parts damb intencions diferentes. Era part emissora cree un messatge e era receptora lo recep e l'interprète segontes es sues idèes.
Coma consequéncia, se pòt dar qu'era emissora age ua intencion e era receptora l'interprète d'auta manèra. Per tant, eth lengatge a ua intencionalitat souent dubtosa entà qui recep. Però, se s'utilize de forma estudiada, pòt aportar uns objectius plan calculadi.
ERA INTENCION DETH MESSATGE
D'aguesta intencionalitat des messatges ne son plan conscients periodistes, publicistes e classe politica que l'utilizen segontes es sòns interèssi entà adreçar-se a determinati publics o per provocar determinades reaccions ben estudiades. Es titulars des diaris ne son testimònis d'aguest ús discriminatori deth lengatge e des messatges:
"Interior atribuís ara immigracion er aument dera delinquéncia en un 10,52%"
"Un sord-mut aucís a còps de martell ara sua hemna qu'auie era madeisha minusvalidesa"
"Bères hemnes patissen en silènci era violéncia domestica"
Es causes càmbien quan arriben es campanhes electoraus, es discorsi politics se tornen mès incloents, vòlen arténher eth major nombre de vòts e passen per naut eth principi d'economia qu'eth nos normatiu reclame entath ús deth lengatge:
"Ciutadanes e ciutadans de Lleida"
ES INCLUSIONS E EXCLUSIONS DETH LENGATGE
Aguesta inclusió, però, ei un auanç a destacar. Hè més de 30 ans, es discorsi èren ben diferenti:
Dera madeisha manèra, eth lengatge tanben a evolucionat pes òmes e paraules coma infermer, costurer o cuiner, tanben dèren pas as professionaus d'aguesti trabalhs d'antecedents femenins.
Aguesta evolucion demòstre qu'era lengua ei viua e que se va en tot modificar segontes es demandes dera societat.
ERA RESPONSABILITAT ENA CONSTRUCCION DETH LENGATGE
Ara bé, enquia quin punt auem de forçar eth lengatge? Enquia on arriben es nòstes responsabilitats?
Bèri uns collectius parlen d'inventar neologismes que neutralitzin era lengua entà definir eth genre, auti prepausen crear naues terminacions damb aguest madeish objectiu. Er anglés ei ua lengua que dispause de plan de paraules neutres, en canvi, entà definir hemnes d'ua determinada professió, s'a de híger eth tèrme "woman". Alavetz de qué servissen es paraules neutres?
Auta proposicion ei duplicar es paraules, quan no sigue possible trapar un generic. Auti emparen er ús der arroba entà includir toti es genres.
Eth pròplèu còp qu'escriue ua carta a un receptor anònim, auré de considerar es diferentes possibilitats: senyoreta, senhora, senyoret e senhor. Auta possibilitat poderie èster "senyoriat" (o senyoria(?!)) en tot hèr ús dera invenció d'ua naua terminologia mens sexista. E aute recors poderie èster hèr ús dera reconeishuda arroba.
Quèir en excès accentue es diferéncies e forçar era lengua ei ua mesura massa violenta que no nos reportarà es cambis desiradi. S'inventam naues paraules, mès no borram des nòstes ments era discriminació, tornaram a auer enes nòsti diccionaris neologismes excloents.
Ara bé, eth qu'oc ei evident ei qu'as hemnes nos seguissen en tot demanar s'èm senhores o senyoretes e que no ei eth madeish èster un òme public qu'ua hemna publica.
PUNT DE PARTIDA
Cambiar bèri enonciats e parar mès atencion ath lengatge en tot excludir ei un bon punt de partida. En hilat, se pòden trapar nombrosi manuals de com utilizar vocabulari integrador. Er objectiu ei enderrocar vielhi estereotips e includir es col?lectius que, ena actualitat, an mès risc d'exclusió sociau.
Com ditz er Eulàlia Lladó, qu'ua lengua age diferentes paraules entà denominar matisi deth color gris signifique qu'es sòns parlants perceben tons deth gris qu'auti no pòden descríuer e des que difícilment ne seràn conscients.
A vegades, es paraules pòden èster constructores dera realitat. De forma pacífica, arribaram a bastir era paleta de grisi que nos manca entà auer un lengatge en tot excludir e quan ac artenherem, segur que tanben arribem a veir mès colors!
POSTS RELACIONADI: Aprender a hablar de nuevo Seguitz en tot liéger >>>
){kind=link}